Dotze artistes redissenyen ‘La Pepa' per celebrar els 15 anys del Museu de la Nina

Els artistes Àlvar (Àlvar Suñol Muñoz-Ramos), Bonaventura Anson, Eduard de Cabrera, Pep Camps, Quim Domene, José Guillén Rojas, Jaume Malaret, Navarro Vives, Ramon Pujolboira, Joan Carles Roca Sans, Vicente Romero i Isidre Vilaseca han participat en el projecte artístic proposat per l'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro de personalització de la figura de la nina tradicional catalana La Pepa, amb motiu del 15è aniversari del Museu de la Nina de Castell d'Aro. Aquest model va ser el més popular i assequible –era de cartró i no de porcellana– dels anys vint als cinquanta del segle XX al país. En una peça de mesures gairebé naturals, d'1,5 metres d'alçat i de cartró, cada autor hi ha reflectit el seu estil i la seva personalitat. El conjunt d'obres es van presentar diumenge passat a la plaça Lluís Companys de Castell d'Aro, just davant del Museu de la Nina, amb la presència de tots els artistes, en el marc de l'acte de celebració de l'efemèride d'aquest equipament cultural.

Els dotze autors comparteixen el fet d'haver exposat a les sales municipals d'art del castell de Benedormiens (excepte Roca Sans, que ho farà l'any vinent). Pel que fa les peces, s'instal·laran en diverses dependències municipals.

El Museu de la Nina, situat a la seu de l'antic ajuntament, està distingit amb la Q de qualitat turística del Pla de Qualitat Turística en Destinació al Baix Empordà des de l'any 2007, i cada any rep una mitjana d'uns 10.000 visitants. L'equipament, l'entrada al qual és gratuïta, consta de dues parts. La primera, a la planta baixa, s'ha especialitzat en nines d'arreu del món. Hi ha creacions realitzades amb tot tipus de material: ceràmica, palla, cartró-pedra, fusta, plàstic, roba, pell, llana, marfil i fins i tot de banya d'animal i closca de coco. Entre aquestes, la més popular és la nina de cartró anomenada Pepa. Hi destaca una col·lecció de 245 nines elaborades amb ganxet. També hi ha peces creades exclusivament per a col·leccionistes cedides per les cases comercials Barbie i D'Antón, així com una bona mostra dels mobles o complements que acompanyaven les nines per donar més vida als jocs infantils.

A la segona part del museu, a la planta superior, s'hi poden veure nines més antigues, de gran valor museístic. Són peces del segle XIX i de la primera meitat del XX, que mostren l'evolució de la nina a través dels seus materials i acabats. Una transformació que ha fet possible que la nina passi de ser un objecte de luxe a una joguina popular.