Vasconcellos i Alda Merini, per primer cop en català

Curbet Edicions obre el curs amb unes quantes novetats de relleu, la majoria d'elles relacionades amb la poesia, per la qual el segell gironí sembla haver-se decantat els últims temps de manera resistent i heroica. Avui mateix (20 h), i dins els actes del festival Ara Poesia, presenta a la Casa de Cultura de Girona, a l'espai habilitat dins l'exposició Llibres parlats, La casa de la compassió, el primer llibre traduït al català, i en edició bilingüe, de la poeta portuguesa Eugénia de Vasconcellos (Faros, 1967). La també poeta Mireia Vidal-Conte, responsable de la traducció junt amb Carles Duarte i de qui Curbet també publicarà pròximament el poemari Cinc centímetres, va descobrir aquesta autora fa cinc anys per atzar, mentre buscava entre els prestatges d'una llibreria de Lisboa alguna veu propera entre les escriptores, fins llavors desconegudes, de la seva mateixa generació. L'impacte dels versos de Vasconcellos, “punyents, directes, descarnats”, va ser fulminant. Va comprar el llibre i en tornar a Barcelona va encomanar-se la imperiosa missió de donar-lo a conèixer com fos. El poeta Carles Duarte va acceptar ràpidament, “enèrgicament”, ajudar-la en la traducció que veu ara la llum a Curbet Edicions. A la presentació d'avui a Girona hi assistiran, a més dels traductors, la mateixa Eugénia de Vasconcellos, coneguda al seu país també com a autora de contes, assajos i narracions infantils, com a lletrista musical i com a membre del bloc col·lectiu Escrever é Triste.

Curbet Edicions reserva encara una altra sorpresa: el descobriment de la sensacional Alda Merini (Milà, 1931-2009), poeta italiana candidata al Premi Nobel i incomprensiblement encara inèdita en català (en castellà circulen traduccions ben escadusseres). La poeta i catedràtica illenca de literatura Nora Albert (pseudònim d'Helena Alvarado) ha assumit la traducció de Balades no pagades, un dels últims llibres d'aquesta escriptora que va passar més de dues dècades entrant i sortint dels manicomis, que els últims anys de la seva vida va assumir una indigència franciscana, i que es definia, en un dels seus versos, com “una petita abella furibunda”. La publicació està prevista per a la tardor, també en edició bilingüe.

En canvi, ja és a les llibreries La lenta digestió de les crisàlides, el primer llibre de Lluís Lucero Comas (Girona, 1967), un autor que s'ha prodigat tant en antologies, plaquettes i revistes diverses i, sobretot, en infinitat d'activitats públiques relacionades amb la poesia, que costa de creure que tot just ara s'estreni amb llibre propi. El títol mateix del llibre en fa manifest, d'aquesta llarga paciència. La meitat dels poemes del recull són inèdits, i els altres havien estat publicats de manera dispersa.