cultura
Lluís Llort
ESCRIPTOR
“M'agrada prendre'm la literatura com un joc”
És una novel·la purament de personatges, no he volgut donar un missatge de fons
Lluís Llort (1966) és redactor de la secció de cultura d'El Punt Avui, però també escriu novel·les, gairebé sempre amb una coloració narrativa negra, a més de literatura infantil i juvenil. A Tardor feia baixar als inferns un músic de rock català, a Maleït Montjuïc va donar un toc de tendresa coral i humor a la novel·la negra, a Camaleó va construir un thriller eròtic, a Trenta-dos morts i un home cansat no faltaven els assassinats, i a La imperfecció de les bombolles es va llançar a l'experimentació narrativa, però sense oblidar un toc policíac. Ara, la foscor negra s'il·lumina amb un complex retrobament familiar a la seva última novel·la, Si quan et donen per mort un dia tornes (La Magrana).
Si quan et donen per mort un dia tornes és un drama familiar o una novel·la negra?
Volia fer una novel·la negra com toca, però de seguida va derivar cap al drama familiar i iniciàtic.
Què entén per novel·la negra?
M'agrada distingir entre novel·la negra i policíaca, tot i que ni els experts es posen d'acord... Aquesta la considero negra: no hi ha un cas per resoldre, ni policies investigant, però sí fets delictius, presons, droga, violència... Intento crear personatges que busquen la redempció i no pas ser jo qui els castigui.
Quines preferències té com a lector de novel·la negra?
Prefereixo les obres independents que no tenen un protagonista fix, de sèrie, que són els més habituals. Permeten donar girs més sorprenents, matar un personatge principal, si molt convé. M'agrada més el Simenon de les novel·les que no són de l'inspector Maigret, vaja.
Quines altres influències té?
Molta novel·la anglosaxona, però també, com tothom avui dia, les meves influències inclouen el cinema, les sèries de televisió, els còmics i... llegir diaris! D'aquesta manera aprofito un imaginari col·lectiu que em serveix per relacionar-me amb el lector, per estalviar-me determinades descripcions.
La seva novel·la comença amb el retorn d'un noi que es va barallar amb el seu pare...
Sí, aquest és el punt d'arrencada. Un jove, fill d'una família de Sants ben corrent, torna a casa seva després de 14 anys i mig sense que ningú no sabés res d'ell. Ni tan sols si estava viu.
Què el fa tornar?
És una de les incògnites que es van plantejant i resolent al llarg de la narració. No cal arribar al final. Miro d'escriure d'una manera en què la trama flueixi de manera natural.
Hi ha gaire d'autobiogràfic?
No! No m'agrada gens escriure novel·les limitant-me a transcriure experiències personals una mica maquillades. Ara bé, sempre aprofites coses de l'entorn, anecdòtiques; forma part del joc creatiu, és divertit.
Si no recorre a vivències, quina és la seva documentació?
Aplicar la psicologia més bàsica i primària que tots adquirim amb el pas dels anys. Un coneixement molt elemental i intuïtiu del comportament de les persones. No cal escanyar ningú per poder relatar què se sent, ni escanyant ni sent escanyat. El que cal és transmetre què se sent de la manera que creiem més convenient, que serà una de les moltes en què es pot descriure, ni millor ni pitjor.
I què el va inspirar?
Un programa de televisió sobre gent desapareguda. Van explicar el cas d'una noia que tornava a casa amb les mateixes circumstàncies del meu protagonista, demanant que no li preguntessin on havia estat aquells anys, ni amb qui ni fent què. Em va semblar un inici de novel·la molt potent. Faltava inventar-me què li passa, per què torna, per què calla, les reaccions...
Si no li agrada explicar les seves experiències, llavors, per què escriu, què busca?
Un cop vaig assumir que no sabia escriure best sellers ni guanyar premis, em vaig alliberar. Només escric per passar-ho bé. Em prenc la literatura com un joc, amb tot el respecte que es mereix, però sense dramatisme ni grandiloqüència.
Quan i com escriu?
Quan vull i sobre el que vull, per això gaudeixo construint estructures, treballant els diàlegs, reescrivint cada frase fins que em funciona com vull, sense tòpics, anant més enllà de l'acció que cal descriure. I jugant amb els personatges... De fet, aquesta és una novel·la purament de personatges, no he volgut donar cap missatge de fons com en altres obres anteriors. Potser per això ofereixo més material per reflexionar, que és el que pretenc, provocar emocions.
Com hi influeix la seva experiència com a periodista?
Escrivint sota pressió s'adquireix tècnica, s'activa i s'exercita la part del cervell que ordena les frases. També m'ha influït l'experiència com a guionista, pel que fa als diàlegs.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.