El que no es diu

Que el conte és un gènere que encara pot donar molta guerra al país ho deixen ben palès autores joves i novells com ara Bel Olid (Mataró, 1977) i Alba Dedeu (Granollers, 1984), que comparteixen taula de novetats a les llibreries amb els seus nous reculls: La mala reputació i L'estiu no s'acaba mai, tots dos publicats a Proa.

La mala reputació, premi Roc Boronat, aplega tretze relats que “giren al voltant de la violència i de la manera com ens maltractem a nosaltres mateixos i entre nosaltres”. Per Olid, el “fil comú” dels contes són “les dificultats de les relacions entre persones”.

Per la seva banda, Alba Dedeu considera que a L'estiu no s'acaba mai, integrat per nou contes, no hi ha un tema central: “Més aviat hi ha temes recurrents que he vist al meu voltant i que no acabo d'entendre, com per exemple com triem la nostra parella, que sovint és resultat de l'atzar.” En tot cas, el que més intriga a Dedeu és “el que no es diu o només es diu a l'esquena”.

La complexitat i –per què no?– absurditat de les relacions humanes és el motor que empeny les dues escriptores a agafar la ploma, unes autores que assumeixen que comparteixen un “neguit generacional”. “Potser Olid és més brutal en els seus contes”, sosté Dedeu, mentre que Olid respon: “Tenim maneres d'escriure força diferents, però en el fons tenim la mateixa inquietud vital.”

En tot cas, comparteixen la passió pel gènere. Olid, guanyadora del premi Documenta amb la novel·la Una terra solitària (2009), recorda quan, als 13 anys, Calders li va regalar un exemplar dedicat de Cròniques de la veritat oculta: “El conte encaixa molt bé amb la nostra època, en què es llegeix de manera fragmentària.” Dedeu, que va guanyar el premi Mercè Rodoreda de contes amb Gats al parc (2011), confessa: “Quan estic a la quinzena pàgina veig que he tancar la història, així que m'hi sento còmode, en el conte.”