Si Tarragona resultés elegida Capital Europea de la Cultura l'any 2016, la programació de les activitats de l'any multiplicaria «com a mínim per deu el pressupost d'una programació ordinària en una ciutat com Tarragona». Segons el coordinador de la candidatura, Joan Cavallé, el pressupost que es destina a la ciutat designada capital és «de 30 a 60 milions d'euros de mitjana». Per exemple, el de Vilnius (Lituània), que enguany és Capital Europea de la Cultura, és de 30 milions. I el de Linz (Àustria), l'altra ciutat capital d'enguany, és de 60 milions. A Stavanger (Noruega), que ho va ser l'any passat, va ser de 39 milions. I a Santiago de Compostel·la, que ho va ser l'any 2000, va ser de 24 milions, un 65% dels quals van ser aportacions privades. Un altre dels beneficis és que «la capitalitat fa que conflueixin interessos que permeten accelerar les inversions en infraestructures». «Això, lògicament, pot servir per desbloquejar projectes paralitzats des de fa temps», comenta Cavallé. També es destaca que, l'any de la capitalitat, les ciutats experimenten un «notable increment de l'afluència turística, el qual pot mantenir-se si la ciutat sap anar a generar noves iniciatives de projecció exterior i si alguns dels esdeveniments concertats aquell any poden tenir continuïtat».