“Al Conca ens incomoda excloure obres en castellà”

Jo sóc poeta i també filòleg. Poeta amb una obra d'un cert gruix que ha begut molt de l'amistat amb artistes, amb els quals he col·laborat.

He traduït del francès, el portuguès i l'anglès i del castellà al català.

I Antoni Badia i Margarit. A Coromines li ordenava, classificava i preparava les cèdules on ell havia recollit la informació sobre cada paraula, perquè després pogués redactar els articles. De tant en tant anàvem d'excursió pels voltants de Pineda de Mar, on vivia. Algun cop se'ns hi havia afegit Joan Sales i la seva dona.

Des d'on seguim la tasca iniciada el 1924 per Josep M. de Casacuberta de publicar els clàssics catalans a través de l'editorial Barcino. Dels clàssics, en fem difusió amb traduccions a l'alemany i a l'anglès. També patrocinem els premis Baldiri i Reixach en favor de l'excel·lència a l'escola. Editem les famoses Nadales, i gestionem el Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí, creat pel senyor Lluís Carulla, que dóna nom a la fundació.

Aquesta nit [l'entrevista és del dimarts 16 d'octubre] havia fet tramuntana i he pogut contemplar, insòlitament brillants, Orió, Sírius, Júpiter i Aldebaran. El contacte amb tanta bellesa dóna una satisfacció intel·lectual molt gran.

Em llevo sempre a dos quarts de sis, havent anat a dormir més enllà de les dues. M'agrada participar del naixement del dia. Des del silenci i la reflexió d'aquella hora m'incorporo a la vida i a la plenitud de les coses. Molts pensaments i escrits sorgeixen en aquest moment.

Tampoc no és la Conca de Barberà, on tenim el Museu de la Vida Rural.

El Conca és un organisme els set membres del qual són escollits pel Parlament, a qui ens devem i periòdicament hem de presentar suggeriments i informes sobre la cultura del país. A Espanya no hi ha cap institució semblant, i per això se n'estranyen, però el món n'és ple.

Hem detectat que en l'últim mes la venda d'entrades ha baixat un 35%. És conseqüència de la puja de l'IVA, i per tant d'una decisió política que hem de discutir per mirar de superar-ne els efectes negatius.

Nosaltres sabem molt bé que la llengua que hem de protegir és el català. Ara: parlem de premis de cultura, i una obra de creació en castellà feta per escriptors del país en pot ser mereixedora com ja ho han estat assajos, pel·lícules o cantants. Per què una obra en castellà de Jorge Wagensberg és cultura catalana i una novel·la no? Als membres del Conca ens incomoda l'exclusió, sobretot quan ens trobem davant fites culturals. De què tenim por? Que no confiem en nosaltres mateixos? Tothom que es dedica a la cultura a Catalunya ha de sentir seus els Premis Nacionals.

El tall que s'ha produït amb Espanya té uns motius racionals però també emotius. Ens en sentim cada cop més lluny, més fatigats. Si Mariano Rajoy, que havia arribat a demanar en persona signatures contra l'Estatut, és un home poruc, poc nítid, esquívol, aquí en el moment oportú ha sorgit un líder molt potent, que és Artur Mas. No en sé els resultats però anem cap a un inevitable i saludable referèndum.