Candidesa ‘stoniana'
La recuperació d'un film que documenta una gira dels Rolling Stones per Irlanda l'any 1965 inaugura aquesta nit la desena edició del festival In-Edit
“Aquella gira del 1965 devia ser l'última que els Stones van fer amb transport públic”
Mick Jagger, Keith Richards i Brian Jones amb tres tasses de te dalt d'un tren i satisfets de poder viatjar en primera classe. Devia ser l'última vegada, com assenyalava ahir Michael Gochanour, director de la nova versió de Charlie is my darling (1966), que els Rolling Stones feien una gira en transport públic. Va ser a Irlanda l'any 1965 i el film que ara ho recull dibuixa uns Stones que van deixant enrere la seva faceta de banda de versions i que comencen a agafar confiança com a compositors. Un exemple: Satisfaction, segons revelava Bill Wyman recentment, es va estrenar en directe en el decurs d'aquest tour càndid. “Si Charlie is my darling ha estat inèdita tant de temps és senzillament perquè mai no es va tenir la plena intenció que fos un film –apuntava Gochanour–. Els Beatles, Gerry & The Pacemakers, Herman's Hermits... tots els grups de l'època feien pel·lícules, i Andrew Loog Oldham [mànager dels primers Stones] va voler-hi competir. Un cop van tornar a Anglaterra, la banda va perdre tanmateix tot l'interès en el film.”
La reconstrucció de Charlie is my darling, fruit d'un laboriós treball de selecció d'hores i hores de material inèdit, obrirà avui als cinemes Aribau la desena edició del Festival de Cine Documental Musical In-Edit, erigit des de fa temps en un dels certàmens més populars de la capital catalana –1.200 espectadors en la primera edició, l'any 2003, i més de 30.000 en la de l'any passat– i, sobretot, en un autèntic revulsiu per aquest gènere que es proposa explicar històries musicals a través de la pantalla, com ho certifica el fet que cada vegada hi ha més realitzadors a Catalunya. En l'In-Edit d'enguany, que s'allargarà fins al 4 de novembre, s'alternaran les pel·lícules que participen en la secció oficial (entre les quals, The Punk Syndrome, relat d'un grup de punk finlandès integrat per quatre discapacitats; Shut up and play hits, que documenta els últims dies de James Murphy com a líder de LCD Soundsystem, i I am not a rockstar, sobre les pressions que rep la pianista i nena prodigi canadenca Marika Bournaki) amb grans clàssics del gènere que es recuperen amb motiu dels deu anys del festival, com per exemple The Last Waltz, de Martin Scorsese; Don't look back, de D.A. Pennebaker, i Stop making sense, de Jonathan Demme. Autor de films com ara The Great Rock & Roll Swindle, Glatonbury i Joe Strummer: The future is unwritten, el britànic Julie Temple serà homenatjat durant el festival.
Films sobre Adrià Puntí i Conxita Badia
Tres produccions catalanes d'interès més que significatiu participaran en competició a l'In-Edit. La primera, simplement anomenada Adrià Puntí, aprofundeix en l'agudesa, la complexitat i els deliris del músic de Salt, que dimarts vinent participarà en la presentació del film. Conxita Badia no existeix, d'altra banda, és l'aproximació d'Eulàlia Domènech a la figura de la seva besàvia, una oblidada cantant de lírica d'abans de la Guerra Civil que va haver de viure a l'exili. Domènech presentarà el film in situ aquest dissabte. Finalment, A film about kids and music constitueix una emotiva mirada a la Sant Andreu Jazz Band, un dels grans planters del jazz català actual. Ramon Tort, el director, assistirà a la projecció del dia 3.