Els Octubre premien Carod
L'exvicepresident del govern aconsegueix ‘ex aequo' l'Andròmina de narrativa i el periodista Toni Cruanyes, el Fuster per un assaig sobre l'extrema dreta
Un total de 117 originals es van presentar a la 41a edició dels premis atorgats per 3i4
Memòria històrica, política i viatges interiors protagonitzen les obres premiades
Sota el pseudònim de Miquel Capella s'amagava una de les sorpreses literàries de la 41a edició dels Premis Octubre, convocats per l'editorial 3i4 i atorgats anit a València, a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC). El nom del seu oncle pescador va sevir a Josep Lluís Carod-Rovira per presentar La passió italiana, obra guanyadora del premi Andròmina de narrativa, i en què l'actual director de la càtedra de diversitat social de la Universitat Pompeu Fabra fa un exercici de narrativa memorística. “No es tracta d'unes memòries, ni de bon tros: l'obra relata la meua vinculació amb Itàlia, sobretot amb Roma, incorporant-hi els meus referents culturals, però també hi té cabuda la literatura de viatges, el retrat de personatges i les incursions gastronòmiques”, va subratllar el mateix exconseller en cap de la Generalitat.
Entre aquests personatges hi podem trobar l'intel·lectual valencià Joan Francesc Mira, el pare Batllori; l'advocat Josep Solé Barberà, “un home clau en la història recent de Catalunya i injustament tractat pel seu partit”, i el dissenyador Lluís Juste de Nin. “Que ningú no busque secrets d'estat al llibre, perquè no en tenim, d'estat”, va ironitzar Carod sobre l'actualitat política catalana. La presidenta del jurat, l'escriptora Isabel-Clara Simó, va remarcar que es tracta d'una obra molt “erudita i poètica”. “Va ser tota una sorpresa trobar-nos a Carod-Rovira fent literatura de creació”, va explicar. “El lector descobrirà un polític que té vida més enllà de la política”, va reblar l'exconseller.
L'original de Carod-Rovira va ser guardonat ex aequo en una edició a la qual s'han presentat 51 originals, “més que mai”, segons va indicar l'editora de 3i4, Laia Climent. “És el somni de qualsevol jurat trobar-se amb dos obres de tanta qualitat i poder-les premiar totes dues”, va insistir Simó.
Moriscos i Borbons
Així, el jurat va decidir guardonar també l'obra Hi ha morts que pesen cent anys, del professor de literatura catalana a l'IES Enric Valor de Pego, Tomàs Llopis. De l'obra, cal subratllar-ne la manera “apassionadíssima i ameníssima” amb què relata els avatars de la nissaga dels Facadell, pobladors de Beniarbeig (la Marina), des de l'expulsió dels moriscos fins a les segones Germanies, amb la batalla d'Almansa com a epíleg. “Necessitàvem recuperar la memòria històrica d'un dels moments més foscos de la història dels valencians: el setge del nostre país per les tropes borbòniques”, va justificar la presidenta del jurat de l'Andròmina.
Llopis va començar a redactar l'obra en ple auge de la bombolla urbanística i especulativa: “Sempre he pensat que vivíem una nova edició del feudalisme, amb gent sotmesa a les hipoteques, com quan al segle XVI la gent estava sotmesa al senyor i l'Església.” “Crec que aquella època i aquesta tenen un paral·lelisme”, hi va afegir l'autor. Al llarg de 800 pàgines Llopis dóna veu a la més gent humil i pobra, que es rebel·la i lluita per millorar les seues condicions de vida, a través de personatges com ara un bandoler, un llaurador i un capellà. Però també fa un exercici de recreació del Beniarbeig de l'època i que, segons va explicar, “ha estat un exercici de salut mental impagable”.
Llibre de combat
“El llibre de Toni Cruanyes ofereix molta informació, molt ben compilada i condensada; va al que és essencial i no es queda en l'anècdota; és una obra d'informació, però també de combat”: d'aquesta manera concisa va descriure el president del jurat del premi Joan Fuster d'assaig l'obra Antídot contra l'extrema dreta, del corresponsal de TV3 a París i Brussel·les i director adjunt d'El Punt Avui entre el 2007 i el 2008.
Cruanyes va revelar que l'embrió de l'obra va sorgir d'una idea que tenia per fer un reportatge del 30 minuts, però que al final es va convertir en llibre. Cruanyes fa una anàlisi sobre el perquè de l'èxit de l'extrema dreta a Europa i intenta explicar, no sols perquè reïx el seu discurs, sinó també perquè la gent vota aquest tipus de formacions. N'apunta diversos motius: com ara la crisi econòmica, la baixa natalitat, el pes de l'Islam, el fracàs d'Europa i el paper dels nous fabricants. Cruanyes adverteix, a més, de dos perills: el discurs ja està present en alguns parlaments i també als mitjans de comunicació. El periodista també ofereix fórmules per combatre'l: fer el buit als seus representants, deixar que es mullen en la vida política i, sobretot, “denunciar les recriminacions i retrets que no són acceptables en el seu discurs”.
Pel que fa al premi Vicent Andrés Estellés de poesia, el jurat va distingir l'obra El mur de Planck, de Josep Antón Soldevila, en què fa un paral·lelisme entre la teoria del Big Bang i un viatge interior personal. “Sembla una cosa molt senzilla, però segons avança vivim una experiència poètica de gran profunditat i intensitat”, es remarca.
