Premonició de la crisi

Als anys setanta hi va haver un gran canvi de paradigma en l'art. Semblava que de sobte la pràctica de l'art es basava més en l'estudi, la recerca i les lectures de filosofia, política, sociologia o economia, que en qualsevol altra cosa. Ho demostra un vídeo de l'època en què es veu Dan Graham, entrevistat per l'actual director de la Tate Modern, Chris Dercon, i en el qual l'artista es mostra més com un analista cultural.

Aquesta unió intrínseca entre l'art i les transformacions socials i polítiques es pot seguir amb claredat en l'última presentació de la col·lecció del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), que ocupa les tres plantes del museu amb 200 obres, una vintena de les quals inèdites per al públic. Titulada Episodis crítics (1957-2011), la mostra, en certa manera, posa damunt la taula alguns dels símptomes que anunciaven des de ja feia molt de temps la crisi sistèmica que vivim avui dia.

En són un exemple els setze grans murals fotogràfics de l'artista nord-americà Allan Sekula, que documenten oficis manuals i feixucs en diversos punts del planeta. Aquests murals, donats per Sekula al Macba, es van mostrar a l'exterior en una muntanya de Kassel, durant la Documenta del 2007, com si fossin grans tanques publicitàries. La idea del Macba era mostrar-los en un espai públic barceloní, a prop del mar, però les negociacions no han prosperat fins ara, segons ha explicat el conservador en cap del Macba, Carles Guerra. Això sí, tres de les peces s'han instal·lat temporalment fora del museu, a la plaça dels Àngels.

Una altra de les peces més eloqüents i estèticament brillants de la mostra és Si veu alguna cosa (2005), del polonès Krzysztof Wodiczko, que al·ludeix de manera poètica a la constitució d'un estat policial després de l'11-S. La instal·lació converteix l'espectador en una mena de voyeur a través d'unes falses finestres.

En un dels capítols de la mostra es posa de manifest la influència de les estètiques visuals de Hollywood en la societat. Les espectaculars fotografies de Jeff Wall són escenificacions i Judith Barry, en una instal·lació videogràfica del 1986, Eco, mostra els nous Narcisos contemporanis, joves executius d'èxit emmirallant-se en els vidres dels gratacels. La globalització es fa evident en obres com ara La Santa Comida (1984-1986), de Miralda, un immens altar a la fusió de cultures i al sincretisme religiós amb sants i aliments de tota mena. A la torre del museu, la instal·lació d'Hélio Oiticica reflexiona sobre la relació entre la globalització i la cocaïna. Evidentment, en aquesta nova presentació, no falten els “clàssics” del Macba com ara Oteiza, Chillida, Tàpies, Hernández Pijuan i Richard Serra.