Vells cinemes que resisteixen
Als locals de poble cada cop els costa més rebre films en format analògic
La davallada de públic complica l'adaptació al digital
L'adquisició d'un projector digital encara supera els 65.000 euros
Creix el nombre de còpies digitals en perjudici del de les de 35 mm
La davallada de públic, la crisi econòmica i la retallada de subvencions públiques, la descàrrega de pel·lícules d'estrena pirates per internet o la major varietat d'oferta i possibilitats tècniques dels cinemes moderns de les ciutats han estat algunes dificultats –salvables– amb què fins ara s'havien trobat els últims cinemes de poble que encara operen a Begur, Camprodon, Torroella de Montgrí o Arbúcies. Però la gran amenaça que tots albiren a l'horitzó és la tecnològica. Les grans distribuïdores cada cop fan menys còpies analògiques –els rotllos tradicionals de 35 mil·límetres– i més de digitals, una tecnologia que han anat adoptant els grans multisala, però que requereix una inversió de 65.000 a 100.000 euros que els responsables dels petits cinemes no poden afrontar.
“El cinema digital és un molt bon sistema, però arriba en un moment que no toca; fa 10 anys l'hauríem instal·lat, però si ara mateix ens deixessin d'arribar còpies en 35 mil·límetres hauríem de plegar”, admet Ernest Sais, responsable del Cinema Casino de Begur. Hi coincideixen Jordi Bellapart, membre del patronat que gestiona l'històric Cinema Montgrí –que tem que d'aquí a dos anys s'acabi el termini per fer el salt– i la presidenta del Centre Parroquial d'Arbúcies, que no sap com estaran les coses a final de l'any vinent.
Els cinemes Casino i Montgrí, igual que la històrica sala del Casal Camprodoní, són de propietat municipal. El cinema arbucienc, en canvi, és privat, però fa anys que tots quatre han esdevingut deficitaris i depenen en més o menys proporció de les subvencions dels respectius ajuntaments. Han esdevingut serveis sense ànim de lucre “amb una funció social” pensada sobretot per a la mainada i un públic de mitjana i tercera edat, segons explica Bellapart. A Begur, “a l'hivern gairebé no hi ha res més”, llevat d'alguna fira periòdica, motiu pel qual Sais explica que els més fidels al cinema –famílies que passen els caps de setmana al poble– els insten a perseverar.
Millor a l'estiu
Durant l'any l'activitat se circumscriu als dissabtes i diumenges. A Arbúcies, a l'estiu, tanquen per vacances, però a l'agost, Torroella, Begur i Camprodon estenen l'activitat a la resta de la setmana. Bellapart explica que el Montgrí encara mobilitza un públic fidel d'estiuejants a l'Estartit i l'Escala. I Ernest Sais recorda que fa una dècada la bona acceptació de les programacions del juliol i l'agost permetia eixugar el dèficit de la resta de l'any.
Un altre exemple semblant és el del cinema Montserrat de Tossa de Mar, que ja només obre durant la temporada estiuenca, els caps de setmana i cada dia a l'agost.
Adaptació incerta
Els responsables dels cinemes Montgrí, Casino i Centre d'Arbúcies no es plantegen adaptar les sales a la tecnologia digital. Fa una dècada, a Torroella hi havia “un petit benefici anual que es reinvertia en la millora de la sala”, però ara tot just es cobreix el pressupost, lamenta Jordi Bellapart. En el cas del Casino begurenc, la sala es va reformar completament l'any 2001, però aleshores el nou sistema encara era ciència-ficció i van mantenir el projector alemany de 35 mm i la sonorització Dolby que havien instal·lat als anys 80, i encara no havia evolucionat.
La inversió correspondria als ajuntaments de Torroella i Begur, propietaris de les sales. Encara no han hagut d'afrontar la incòmoda decisió entre garantir el futur d'uns equipaments emblemàtics per al lleure i el seu encaix en uns pressupostos magres. L'última esperança de Sais és la comercialització d'equips digitals més assequibles, pensats per als cinemes més petits dels multisala: integren els dispositius en un projector més reduït amb un preu que seria de prop de 40.000 euros.
Secrets per resistir
La presidenta del Centre Parroquial d'Arbúcies tampoc veu possible la transició mentre els ajuts que reben del municipi i la Diputació van a la baixa. Les pel·lícules infantils sovint omplen la sala però amb les d'adults els costa més i l'entitat eixuga les pèrdues –subvencions a banda– amb les entrades d'espectacles teatrals de producció pròpia.
Ara a Begur, per fer quadrar els números a l'hivern, Sais ha de mirar molt el preu que la distribuïdora li demana per una pel·lícula. “Però esperar que baixi no sempre és la solució”, avisa, ja que de vegades la diferència és poca i hi ha menys públic potencial, perquè qui volia veure-la agafa el cotxe i se'n va a un altre municipi.
Com que hi ha poques còpies en 35 mm, la competència per aconseguir la pel·lícula creix. També es complica cada vegada més aconseguir una pel·lícula doblada en català, expliquen a Arbúcies. Amb el sistema digital, en canvi, potser aconseguirien reduir el lapse des que s'estrena un film fins que els arriba –ara oscil·la entre un mínim de tres i quatre setmanes–. Tant Sais com Martínez aquesta setmana relataven l'odissea de negociar una còpia de Lo imposible. El responsable del cinema Casino també donava per impossible la projecció de Les aventures de Tadeu Jones, en aquest cas, per l'alt preu que li demanen.
A Torroella, Bellapart recorda que el 1985, quan es va municipalitzar el cinema, van fer abonaments de 100 entrades per sufragar la posada al dia. Seria una possibilitat per poder-se digitalitzar, però la crisi és un fre a l'hora de trobar públic que entri en la subscripció popular. A banda de preus més econòmics i de la proximitat, el gran atractiu dels vells cinemes és l'atmosfera: el teló que al vell Montgrí alcen cada cop que projecten una pel·lícula i que es resisteixen a haver d'abaixar.
L'alternativa del Truffaut gironí
E.A.La majoria de grans cinemes de la demarcació ja han digitalitzat alguna o diverses de les seves sales, però a Girona també hi ha el cas del cinema Truffaut, que encara no ha adquirit el projector digital però combina l'ús de l'analògic de 35 mm amb un sistema intermedi que també els permet reproduir alguns títols en format Blu-ray.
El Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona gestiona la sala d'ençà del tancament de l'antic cinema Modern i de la adquisició de l'Ajuntament. L'exploten en règim de concessió i recentment els han concedit una subvenció europea per adquirir el sistema digital. Malgrat això, el govern gironí hi tindrà l'última paraula perquè l'ajut de la UE no cobreix tot el pressupost i també hi seria necessària una aportació municipal.
De moment, un dels encarregats tècnics del Truffaut, Jep Soler, explica que el Blu-ray facilita la projecció de títols de petites distribuïdores de cinema alternatiu, que difonen les seves còpies digitals amb discos òptics. És una alternativa més econòmica que els ha servit per resoldre una altra dificultat del canvi de model: cada cop costa més trobar còpies analògiques de pel·lícules en versió original subtitulada.
Amb la reconversió del cinema Modern, en el Truffaut es va salvar una de les sales clàssiques de la ciutat de la desaparició, el final habitual de molts cinemes de les comarques gironines, com ara el Mercantil de Banyoles, el Juncària de Figueres, el Colon olotí, el Catalunya –a Sant Feliu de Guíxols– o els Avinguda i Ivan, a Platja d'Aro.