Barceló, el nou repte
L'artista mallorquí està preparant un “gran projecte” per a Catalunya, una intervenció en una església del Penedès similar a la que va fer a la Seu de Palma
Es tracta d'un encàrrec privat, d'una institució “rellevant”, que
finançarà el projecte
L'artista mallorquí Miquel Barceló està preparant un “gran projecte” per a Catalunya. Ahir ho va revelar a aquest diari just després de ser investit doctor honoris causa per la Universitat Pompeu Fabra. Barceló, una de les firmes més reputades de l'art contemporani internacional, va confessar que és un projecte que li fa “molta il·lusió”, però que encara es troba en una fase primigènia. Es va resistir a donar detalls concrets d'aquesta aventura creativa, que, això sí, va qualificar repetidament de “molt important”. Sí que va avançar que es tracta “d'un encàrrec privat per a un lloc públic”. Per sort, no caldrà esperar gaire temps per conèixer els continguts de l'ambiciós projecte: l'artista de Felanitx està convençut que a la primavera ja el podrà anunciar.
Segons ha pogut saber aquest mitjà, aquest “gran projecte” que té en ment Barceló és una intervenció artística en una església sense culte ni cap ús situada a la comarca de l'Alt Penedès. L'artista estaria negociant amb una “institució privada rellevant” el finançament de l'obra, que tot fa pensar que tindrà unes característiques de concepte i execució molt similars al mural ceràmic que va crear per a la capella del Santíssim de la catedral de Palma. Sobretot, el que segur que compartirà és l'esperit de risc pictòric, sense el qual és difícil que Barceló s'emocioni en la realització de cap obra.
Barceló va invertir sis anys per erigir aquesta immensa i impactant pell escultòrica a la Seu de Palma –que es va inaugurar a principi del 2007–, i sembla que per a la seva futura intervenció artística a l'església penedesenca també en necessitarà força, de temps, per desplegar-la.
Al voltant d'aquesta misteriosa acció amb anhels d'obra magna –¿beurà també de l'ànima de la famosa intervenció a la cúpula de la Sala dels Drets Humans de l'ONU de Ginebra, ara per ara la gran obra mestra de l'artista?– hi ha molt secretisme, però res fa pensar de moment que el projecte no arribi a bon port. “És una idea que Barceló té al seu cap i està molt entusiasmat a fer-la realitat”, ha revelat una font pròxima al projecte.
El 2013 tornarà a ser un altre any intens per a Barceló. Actualment exposa a Zuric i d'aquí a uns dies inaugurarà mostra a Viena. Al febrer presentarà la seva obra recent a la galeria Elvira González de Madrid, i després de l'estiu, una mostra de retrats a Nova York.
El geni que no surt mai del taller, només per bussejar
Miquel Barceló era ahir a Barcelona. Bé, hi era físicament, però de cap i de cor... era a Mali. Això no vol dir que no estigués a gust a la capital catalana, envoltat d'amics i d'admiradors que van omplir a vessar l'auditori del campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) per assistir a la seva investidura com a doctor honoris causa. Barceló va reaccionar amb molt humor i amb somriures de complicitat a una cerimònia acadèmica, i per tant oficial, tan lluny del seu tarannà indòmit i contestatari.
En el seu discurs d'agraïment, la tristor i la ràbia pel fet de no poder viatjar a l'Àfrica, el lloc on va descobrir el poder transformador de la pintura i, per tant, de la pròpia vida, es van encomanar a tot l'auditori. La regió està massa encesa de conflictes, viatjar-hi ara seria temerari, tot i que Barceló diu que no fa el que segurament sí que fa: “Si hi anés, no ho diria a ningú.” És a dir, que hi va.
I quan no, viu reclòs al seu taller, on, emulant la bogeria de Mir, assegura que ja ha arribat a un punt en què pinta “i prou”. “No surto mai del taller, només per bussejar”, emfasitza.
En la seva aguda intervenció, Barceló va fer una reivindicació de la vitalitat de la pintura en uns temps en què ja queden poques experiències tan físiques i directes. Va dir que cada vegada està més segur de les imperfeccions de l'obra d'art: “Quan pinto, trec el que m'agrada i deixo el que no m'agrada.”
Abduït pels versos de Blai Bonet i Miquel Bauçà –poetes que Barceló llegeix i rellegeix obsessivament– que li va recitar com a regal Biel Mesquida, l'artista mallorquí es va sentir ahir com a casa, una llar que no sempre l'ha acollit com es mereix.