Meat Puppets, influx emocional
El grup nord-americà, còmplice de Nirvana en el seu històric ‘unplugged', debuta avui a Catalunya
“Sempre hem tocat el que sentim; si no fos així, això del rock seria avorrit”, afirma el grup
Anunciar que una banda determinada era “la preferida de Kurt Cobain” és un reclam comercial que, d'ençà de la mort del cantant de Nirvana, la indústria del rock ha espremut al màxim. Poques d'aquestes bandes, en qualsevol cas, devien significar tant per a l'autor de Nevermind com els Meat Puppets, que, el 18 de novembre de 1993, Cobain va convidar a tocar conjuntament tres temes del grup en l'històric unplugged de Nirvana per a l'MTV.
Dilluns, Meat Puppets –reunits després d'haver-ne passat de tots colors– van oferir el seu particular unplugged a la botiga de discos que el segell BCore té a Gràcia i, avui, al Sidecar de la plaça Reial (21.00 hores), protagonitzaran el primer xou en terres catalanes dels seus trenta anys d'història. “No sé..., és el primer cop que ens ho demanen”, deia Curt Kirkwood en un celler de la Vila. “Fem el que hem procurat fer sempre –hi afegia–. Tocar ben fort i divertir-nos.”
La influència dels “titelles de carn”, més enllà de Cobain, és equiparable a la que, en la dècada dels vuitanta, van exercir grups com ara Black Flag i Hüsker Dü. “Fa anys que sentim que hem estat molt influents, però a part de Nirvana, amb els quals puc percebre petites similituds quant a les lletres abstractes, m'és difícil trobar grups que sonin com nosaltres”, admet Kirkwood. “Fa poc, però, vam fer uns quants concerts amb Soundgarden i, tot i fer músiques diferents, el públic disfrutava, la qual cosa em fa pensar que és una qüestió més emocional que no pas de sonoritat. La nostra influència deu ser més aviat espiritual.”
Fer les coses com les senten podria ser, en resum, on rau la màgia dels Puppets, que amb els seus primers treballs (Meat Puppets II, en què hi ha les tres cançons que van tocar Nirvana, del 1984, i Up on the sun, un altre clàssic, del 1985), van exhibir una desacomplexada mixtura d'estils. “Quan vam fer el primer disc, ja havia tocat en una banda disco, en una de rock clàssic en l'òrbita de Kansas i Lynyrd Skynyrd, i en una tercera de new wave influïda per Devo i Talking Heads, i a banda feia temps que m'havia rendit al country de George Jones i Hank Williams. Sempre hem tocat el que sentim. Si no fos així, t'asseguro que això del rock seria avorridíssim.”