Mirador independent

300 anys després

Ara ens presenten un llibre de característiques similars als de les col·leccions fotogràfiques, però il·lustrat: 1714. El setge de Barcelona, amb textos de Francesc Xavier Hernàndez Cardona i il·lustracions de Guillem H. Pongiluppi. Un total de 120 pàgines i 95 dibuixos per mostrar d'una manera diferent l'Onze de Setembre del 1714 a Barcelona.

Pongiluppi, que ha estat un dels pioners en l'art digital a Catalunya, és especialista en el dibuix històric, com demostra a bastament en aquest llibre.

Hernàndez Cardona, per la seva banda, és historiador i catedràtic de didàctica de les ciències socials a la Universitat de Barcelona, i ha coordinat investigacions històriques i arqueològiques entorn de la guerra de Successió i de la Guerra Civil Espanyola.

Sumant la feina dels dos autors i la bona edició, podem conèixer detalls tècnics de la guerra de Successió, que va enfrontar els països que, després de la mort de Carles II, acceptaven Felip d'Anjou com a nou rei d'Espanya i els que volien que ho fos l'arxiduc Carles, entre els quals Catalunya, Portugal, Àustria i Gran Bretanya.

Entre 1702 i 1714 Catalunya va defensar les seves llibertats polítiques tradicionals i una manera d'entendre el govern més oberta i avançada, com corresponia a un país que s'estava modernitzant. A més, ens oposàvem a la monarquia absolutista borbònica, que mantenia els privilegis dels nobles i l'església i que frenava el desenvolupament de les forces productives. Tot plegat, sona tremendament actual, oi?

Pongiluppi ens mostra amb tot detall l'organització i la dotació dels exèrcits, les tàctiques de guerra del moment i el desenvolupament del setge fins a la capitulació final de Barcelona.

Si avancem en el temps i deixem enrere aquella derrota, molts altres canvis sociopolítics i fins i tot la dolorosa nit del franquisme, podem plantar-nos en la històrica manifestació de l'11 de setembre del 1977. Un milió de catalans van sortir al carrer cridant allò de “llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia”. Un record en blanc i negre que encara posa la pell de gallina. Trenta anys després –no faltaven motius per fer-la abans– hi va haver la del 10 de juny del 2010 en què la protesta estava centrada contra la retallada de l'Estatut per part del Tribunal Constitucional.

Ha fet falta, no només repetir convocatòria, si no també augmentar de manera espontània fins a més d'un milió i mig de manifestants l'11 de setembre passat, amb el lema “Som una nació; nosaltres decidim”, perquè destapem definitivament el pot de les essències independentistes que ens han de permetre un futur digne.

Columna ha recollit desenes d'imatges (de premsa o de particulars) de les tres manifestacions, amb un pròleg de Jordi Basté, a Tres dies que van canviar el país. Les grans manifestacions dels anys 1977, 2010 i 2012. Fullejant-lo ens adonem de la força democràtica d'un poble, del nostre poble.