‘Kàrdavan': mitificant l'Alta Garrotxa
El món que ha creat Batlle és un futur arcaïtzat: hi ha cavallers, però també tecnologia
La recepta: una part de passió per la geografia feréstega de l'Alta Garrotxa, una altra de base literària formada pels grans clàssics d'aventures i un bon raig de tècnica narrativa guanyada a base d'escriure teatre, ho sacsegem una mica i ho relliguem i el resultat és Kàrvadan, la primera novel·la, de la trilogia prevista, que Carles Batlle publica a La Galera.
Nascut a Barcelona el 1963, Carles Batlle va estudiar filologia catalana i quan donava classes sobre teatre va començar a escriure'n. “Gairebé m'agrada més llegir teatre que veure'l; m'apassiona llegir-lo perquè pots crear sol tot el que envolta l'obra”, comenta. Com a dramaturg ha escrit tretze obres, traduïdes fins a dotze idiomes, i ha guanyat mitja dotzena de premis.
Com és que un home de teatre es decideix per escriure novel·la d'aventures? Repassem la recepta del còctel. Fa deu anys que viu a la Garrotxa, tot i que hi anava des de petit perquè la família hi tenia una casa. “M'agrada caminar-hi, l'he recorregut de dalt a baix, és un espai mític on es movien els carlins, els trabucaires, els contrabandistes... Dóna molt de joc i em venia de gust mitificar l'espai; tot el que descric és real: valls i muntanyes, camins i rius, les vistes...”. L'editorial té previst organitzar en un futur visites guiades pels espais on té lloc Kàrvadan.
Segon ingredient. “Els meus referents des de petit són els autors de literatura d'evasió, d'aventures: Verne, Mark Twain, Walter Scott, Karl May, E.R. Burroughs, el de Tarzan, Defoe, Stevenson, Salgari, Dumas, Folch i Torres... També de còmics clàssics, com El Hombre Emascarado, El Príncipe Valiente, Flash Gordon... I del cinema d'aventures”. Els va llegir de petit i molts els ha rellegit fins a deu vegades.
Tercer ingredient. “L'ofici dels anys escrivint dramatúrgia m'ha permès enfrontar el repte d'una novel·la amb seguretat; és més difícil fer el pas de la narrativa al teatre que a l'inrevés. A la novel·la potser hi ha una mena de truc, i és que els personatges principals parlen en primera persona, com monòlegs teatrals.”
Una trilogia elàstica
Està enllestint la segona part –que es publicarà la tardor del 2013– i té clara la tercera. Per què una trilogia? Perquè és l'estructura que va pensar a partir del camí que recorre el protagonista, Pol Bàrsac, un jove indignat que fugint de la policia va a parar a una dimensió paral·lela, al món de Carr-Morr. “Seria molt fàcil allargar-la pel final o escriure uns llibres de preqüela.” Dependrà de l'èxit que tingui la trilogia.
El món que ha creat és un futur arcaïtzat: hi ha cavallers, espases i castells, però també tecnologia, salts en el temps, bèsties evolucionades, personatges amb poders..., però Batlle rebutja les influències òbvies. “A Kàrvadan hi ha més d'Els tres mosqueters que de Tolkien.”
La trama, a més d'aventures, conté amor, traïcions, lluites, misteris... “La idea és mostrar el recorregut de l'heroi, que ha de superar proves, però combino gèneres, des de la fantasia al detectivesc. Els personatges mantenen diàlegs en què exposen conflictes de caire filosòfic i existencial, que poden seduir els lectors adults.”
Veurem Peter Jackson rodant a l'Alta Garrotxa? “Ho veig difícil [riu], però m'encantaria escriure el guió per a un còmic, amb dibuixos de l'estil d'Alex Raymond, realistes i sensuals; o també estaria bé un joc de taula.” El primer glop llarg (576 pàgines) del còctel té bon gust i et deixa amb set.