La música en viu s'ha convertit en el motor de la indústria musical catalana, segons es conclou en l'Anuari de la Música i l'Espectacle als Països Catalans que ha realitzat el Grup Enderrock. Amb una facturació que el 2008 es va situar al voltant dels 150 milions d'euros, les empreses que es dediquen a la música en directe van concentrar l'any passat el 87% del volum de negoci de la música a Catalunya, profundament afectat encara per les vendes de CD. Així doncs, la indústria del directe, en només cinc anys, ha passat a ser set vegades superior a la del disc, i s'ha beneficiat d'una assistència a concerts que, l'any passat, a Catalunya, va ser de 13 milions d'espectadors. Els festivals, tanmateix, amb símptomes de retrocés, van perdre el 10% del públic.
La facturació de 150 milions d'euros el 2008 a Catalunya –set vegades més que el que van ingressar les cases discogràfiques– i els 13 milions d'espectadors que van assistir als 22.000 concerts que es van celebrar arreu del territori –més de 60 recitals diaris per a 600 persones de mitjana– fan concloure que els sectors de la indústria musical que estan en crisi no són pas precisament els que es dediquen a la música en directe.
«Tenim més espectadors que el Barça, l'Espanyol, el teatre i la dansa junts», concloïa ahir Joan Roselló, president de l'Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC), en un acte de presentació de l'anuari a Barcelona que va reunir diferents agents del sector.
Amb dades com aquestes no és estrany, doncs, que la indústria catalana de la música en directe lideri el mercat estatal, tant pel que fa a la potència empresarial (tres promotores del país –Doctor Music, Concert Studio i The Project– facturen més de deu milions d'euros anuals) com per l'aportació d'un terç de la recaptació total a l'Estat en concepte de drets d'autor, segons la SGAE. En aquest sentit, els concerts que van aportar més ingressos l'any passat van ser els de tres grans noms de la música internacional: Bruce Springsteen, Bon Jovi i Coldplay.
Toc d'alerta als festivals
Considerats, almenys fins ara, com a símbol de l'auge de la música en viu, els festivals van mostrar el 2008 símptomes d'esgotament, ja sigui pel context de crisi, la sobreoferta o per les lluites entre promotores per contractar artistes de renom. Així doncs, els principals festivals dels Països Catalans van perdre un 10% del públic, un descens –juntament amb les dificultats que existeixen actualment per trobar patrocinadors– que, en bona part, ajuda a explicar les desaparicions de cites com les del Summercase, el Senglar Rock, el B-Estival, el Daydream o el Doctor Loft 05:00.
D'altra banda, tot i la bona salut de la música en directe, hi ha dos altres crits d'alerta: el primer, els retards en els pagaments a artistes com a conseqüència de la crisi: «Aquesta és ja la màxima preocupació dels músics», assegurava ahir Marga Castañer, del sindicat Musicat. També, la «pressió desmesurada», segons Carme Zapata (Associació de Sales de Concerts) que es continua fent als locals tot i l'aprovació d'una nova llei de l'espectacle.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.