cultura

Malfia't del gendre

Genís Sinca guanya el Pla amb una tragicomèdia sobre l'enfrontament de dues famílies i Sergio Vila-Sanjuán, el 69è Nadal amb una obra de sentiments

Genís Sinca adverteix del perill de refiar-se de les aparences en la seva novel·la
Vila-Sanjuán recupera la memòria d'un programa radiofònic en la seva novel·la

Aquest any, el jurat dels premis literaris Pla i Nadal ha escombrat cap a casa i ha distingit dos periodistes veterans del país: Genís Sinca i Sergio Vila-Sanjuán. Sinca va guanyar el 45è premi Pla de narrativa en català amb la novel·la Una família exemplar, mentre que Sergio Vila-Sanjuán es va endur el 69è premi Nadal de novel·la en castellà amb Estaba en el aire. Els guardons estan convocats per l'editorial Destino, del Grup Planeta, i estan dotats amb 6.000 i 18.000 euros respectivament.

“Per què no hi ha a la universitat una assignatura per escollir parella o per escollir el gendre perfecte? La meva novel·la reflecteix el poder d'aquesta decisió i les conseqüències terribles quan t'equivoques”. Genís Sinca va reblar la seva intervenció amb un “no es refiïn mai del gendre!”. S'escau que la novel·la de Sinca, la primera d'aquest autor que fins ara havia conreat bàsicament la no-ficció, té lloc en part a Manresa, d'on és originari. L'argument gira al voltant de dues nissagues catalanes de soca-rel, una de Manresa i l'altra de Tortosa, que acaben enfrontades quan els seus fills respectius es casen sense seguir les convencions establertes.

El doctor Bou, reconegut pediatre tortosí, s'enlluerna amb la família del seu gendre, els Mirabaix de Manresa, que tenen molta riquesa i poder. La fascinació ràpidament es converteix en pànic en veure que les coses no són tal com semblen i que, en realitat, els Mirabaix són una família d'arribistes, és a dir –i això és el pitjor que els podia passar als Bou– no són “catalans de soca-rel”.

El jurat –integrat per Sebastià Alzamora, Berta Bruna, Rosa Cabré, Antoni Pladevall i Àlex Susanna– destaca el “registre inusual” de l'obra, que és entre la paròdia i la ironia amb un estil punyent que recorda la ploma afilada d'un Tom Sharp o la d'un Tom Wolfe.

Antic corresponsal a Roma de l'Avui i COM Ràdio, Genís Sinca (Manresa, 1970) coneix tots els racons del periodisme. Ha treballat en diversos mitjans de premsa escrita tant com a redactor que com a articulista: des del Diari d'Andorra, fins a El País i La Vanguardia. També ha buscat catalans pel món per al programa Afers Exteriors, de Miquel Calçada. A més, ha aprofundit en el periodisme d'investigació amb biografies com ara La Providència es diu Paco (la vida de Paco Candel) i L'últim republicà (la biografia no autoritzada d'Heribert Barrera). El 2009 va publicar, amb Angle, La vida secreta dels nostres metges: retrat de quinze gegants de la medicina catalana, en què estudia personatges com ara Trueta, Dexeus o el recentment traspassat Moisès Broggi. Altres títols publicats són Havaneres i Adéu Espanya!, en què recull una sèrie de reflexions de personatges com ara Jordi Pujol i Lluís Llach sobre el futur de Catalunya. Amb la novel·la Una família exemplar, que es publicarà el 7 de febrer amb Destino, Sinca fa el salt a la ficció, que considera una altra eina per reflexionar sobre els moments actuals. Al darrere de l'enfrontament de les dues nissagues, els Bou i els Mirabaix, hi ha una crítica a la fascinació de gran part de la població per la desmesura, els diners, el plaer i l'excés. És allò de “les aparences enganyen”.

De diners, també n'hi ha, en la novel·la de Vila-Sanjuán, Estaba en el aire: diners, amor i periodisme. Està inspirada en un programa real de ràdio que s'emetia a la Barcelona dels anys seixanta:!Rinomicina le busca!, a Radio Nacional de España. En aquest programa, una mena de Quien sabe dónde? de l'època, hi conflueixen una sèrie de personatges: “Una dona de l'alta societat bella i desgraciada, un publicista, un jove del nord que emigra a Barcelona i un magnat que té connexions amb la política”. El guanyador del Nadal va afirmar que es tracta d'una obra “de sentiments i de recerca personal”. Un homenatge, també, a una societat que abandona la foscor franquista per entrar en l'era de “l'electrodomèstic” i un homenatge a una Barcelona, “capital de la comunicació i del periodisme”.

Es tracta de la segona novel·la de Sergio Vila-Sanjuán, un gat vell del periodisme, responsable del suplement Cultura/s de La Vanguardia. En aquest cas, ha estirat el fil d'una història familiar: el seu pare, publicista, patrocinava aquest programa de ràdio, de manera que tenia informació de primera mà: “Neix de les històries que explicava la família en la sobretaula”.

Nascut a Barcelona el 1957, Vila-Sanjuán és un dels periodistes culturals més actius. Va ser comissari de l'Any del Llibre i de la Lectura el 2005 i ha escrit diversos assaigs al voltant del món editorial com ara Guia de la Fira de Frankfurt per a catalans no del tot informats (La Magrana, 2007), Passejades per la Barcelona literària (Edicions 62, 2005) escrit amb Sergi Dòria, i Código best-seller (Temas de Hoy 2011). Autor de la primera monografia dedicada a Miquel Barceló (Ambit, 1984), el 1999 va dirigir el volum col·lectiu Realisme a Catalunya (Lunwerg). La seva primera novel·la, Una heredera de Barcelona (Destino, 2010) va sortir simultàniament en català i castellà, i va tenir molt bona recepció de la crítica.

El tortell al Ritz, entre cava i votacions

El dia de Reis, en el món de la cultura, no seria el mateix sense la gala de lliurament dels premis Pla i Nadal, que des de fa anys i panys se celebra anualment a l'hotel Ritz de Barcelona, l'actual Palace. Això que es digui premi Nadal i que es concedeixi el dia de Reis pot crear confusions: de fet, no té res a veure amb afers nadalencs, sinó que està dedicat a la memòria d'Eugeni Nadal Gaya, el redactor en cap de la Revista Destino, que va instaurar el guardó el 1944, el mateix any que va morir Nadal als 28 anys. No va ser fins al 1968 que es va convocar un premi paral·lel en català, el premi Pla, la primera edició del qual va guanyar ni més ni menys que Terenci Moix amb Onades sobre una roca deserta.

Malgrat ser un dia d'allò més familiar –o potser per això, per reprendre la broma que feia Sinca a l'hora de rebre el premi: “Hem passat el mal tràngol aquests dies d'estar molta estona amb la família, tot i que la meva és perfecta”–, no hi va faltar una representació fornida d'escriptors, com ara Rafel Nadal, guanyador del Pla la passada edició, Miquel de Palol, Eduardo Mendoza, Carme Riera –que aquest any treu novetat–, Najat el Hachmi o Cristian Segura. Entre les autoritats hi havia el president de la Generalitat, Artur Mas; l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, entre d'altres.

Va presentar l'acte la periodista Lídia Herédia, que va anar desgranant les votacions del jurat, que passaven igual d'insípides que els plats del menú, a base de “llamàntol royale” i “xai de tres maneres”. Entre les obres presentades a concurs, noms tan desinfladors com ara El lodazal, de A. de Irati (pseudònim), o Ahora, de Fernando Custodio (pseudònim). La sorpresa de la nit, la novel·la presentada a nom descobert per l'escriptor menorquí Joan Pons, Alícia i el cor. Un cop anunciats els guanyadors, una neula, un tros de tortell i la festa va continuar al bar de l'hotel fins...

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.