“Sóc més creient que practicant de l'obra d'Estellés”

He de dir amb sinceritat, que arribe a Estellés com a la resta d'autors de la literatura catalana, des de la Universitat. Pense que és aquesta la font d'on es continua bevent i ho dic perquè últimament es té una noció molt devaluada de tots els nivells de l'ensenyament i he de dir sense embuts, que sense la Universitat jo no hauria descobert determinats valors en literatura. És en els anys 90 que comence a descobrir el món poètic en català, incloent-hi l'Estellés i a partir d'eixe moment, llig i veig Estellés en tota la seua immensitat i sota el prisma de lectora, organitzadora d'actes literaris, com a editora, com a recitadora... qui està un poc interessat en cultura en català, arriba a Estellés d'alguna manera.

Jo sóc més creient que practicant de l'obra d'Estellés, però també he de dir que la meua admiració pel treball d'Estellés és tan ferma, que encara ara em continua meravellant i de segur que hi haurà gent que veurà en el meu treball alguna guspira estellesiana.

Aquest gènere literari trobe que ocupa el lloc que ha d'ocupar. La poesia continua no sent coneguda per una immensa majoria, però dins del seu àmbit, ara mateix viu un molt bon moment des del punt de vista de la creació, però també de la recepció.

I tan que sí. Però no sols perquè s'ha multiplicat molt el segment de creadors i creadores, sinó perquè a més de tenir grandíssims poetes de referència que continuen en actiu, també hi ha gent que s'incorpora a la poesia més enllà de viure la seua intimitat poètica i d'exterioritzar-la.

Sí; i tant que sí. Els llibres de poesia s'han de vendre i tot i que hi ha molta demanda de poesia actualment, no deixa de ser agosarat el manteniment de línies editorials on la poesia ocupa el seu espai.

En la creació poètica trobe que no, però sí que és veritat que aquest clima de crisi té el seu efecte sobre la gent que crea i és per això que, com que ens trobem en moments de turbulències, la poesia ho està reflectint. Pensa que els conflictes de tot tipus esdevenen els grans temes de la poesia.

Tot allò que ajude a creure'ns l'immens patrimoni literari i cultural que tenim, ens reafirmarà en la nostra identitat i ens farà descobrir nous autors i autores de tot l'àmbit lingüístic. Si això millorara, és evident que també ho faria la imatge que tenim les escriptores i els escriptors sobre el conjunt de la societat. No podem negar que al País Valencià s'està aplicant des de fa anys una política d'invisibilitat contra tot el que és cultura, que ens perjudica.

A mi m'interessen els problemes reals del món, allò que ens dol, allò que m'emociona de manera positiva o en commou en sentit negatiu, però que demana una resposta. Això abraça l'actualitat més punyent fins les emocions més íntimes.

Jo crec que sí. No és broma. Tenim el dret de gaudir d'un benestar intel·lectual i emocional i la poesia és per a moltes persones, un lloc a recer al que acudir quan bufa vent de ponent o quan les hi ha maldades.

Per a mi és la cosa més difícil del món, perquè he de reconèixer que sóc una miqueta obsessiva a l'hora de crear i com que vull escriure allò que vull crear, perquè això passe ha de transcórrer un espai, un temps i un moment determinat. No és la primera vegada que s'encalla un poema en un punt i, fins que trobe la continuïtat, poden passar mesos. Açò és com fer un trencaclosques de moltes peces; pots passar per davant d'ell una i mil vegades i no veure allò que tens sobre la taula i que completa el treball que estàs fent.

Ho estic i molt. A mi m'han fet molt de cas per al que jo entenc que sóc, per al que suposa escriure poesia i a més d'això, fer-ho en català. Estic molt agraïda, moltíssim. Dins d'aquest petit rotgle sempre m'he considerat molt afortunada.
_______________________________________________________

El currículum essencial de Maria Josep Escrivà (el Grau de Gandia, 1968) gira al voltant de dos eixos: primer, una família indispensable; segon, un grapat d'amistats d'aquelles que no s'acaben mai, passe el que passe.
A banda d'aquests fets vitals, hi ha hagut algunes circumstàncies literàries que l'han anat conformant com a poeta. L'any 1992, haver guanyat el premi Senyoriu d'Ausiàs March de Beniarjó, la qual cosa, a banda d'haver-li permès de publicar el seu primer llibre, Remor alè (València, 1993), li va propiciar belles coneixences personals i literàries que encara duren. L'any 1998 va publicar A les palpentes del vidre, i el 2002, Tots els noms de la pena, en l'entranyable i meritòria col·lecció “Edicions de la Guerra”. L'any 2007, Flors a casa va merèixer els Jocs Florals de Barcelona, i amb això, l'autora, el reconeixement de Poeta de la Ciutat.
Ha estat inclosa a antologies com ara Contemporànies (1999), 21 poetes del XXI. Una antologia dels joves poetes catalans (2001), o Imparables. Una antologia (2004) o Parlanoledonne. Poetessecatalane del XXI secolo (Nàpols, 2008).
Sempre que pot, es dedica a divulgar el plaer de llegir, escriure o escoltar poesia, a través de l'organització de recitals poètics, o de qualsevol acte de dinamització literària.
És responsable de la secció de Literatura del CEIC Alfons el Vell de Gandia. Dirigeix la col·lecció de plaquetes “Razef”, d'Edicions 96.
L'any 2010 va coordinar el llibre col·lectiu For sale, o 50 veus de la terra, en aquesta mateixa editorial, del qual encara se'n fa un espectacle que ja ha recorregut diverses comarques valencianes.
Poemes seus han estat traduïts al castellà, a l'italià, al croat, a l'eslovè, al basc, al francès o a l'alemany.
Actualment forma part de la plantilla humana d'Edicions 96. Des d'ací s'ha encarregat de l'edició, juntament amb Josep Lluís Roig, de L'inventari clement de Gandia (2013), un llibre d'Estellés que, l'any 2009, van descobrir que romania inèdit, a l'Arxiu Històric d'aquella ciutat.