Amb Vinyoli a l'horitzó

El 25 d'octubre de l'any passat el consell de govern de la Universitat de Girona (UdG) va aprovar la creació de la Càtedra Joan Vinyoli de poesia contemporània, en estreta col·laboració amb l'Ajuntament de Santa Coloma de Farners, on de fet tindrà la seu. Culminava d'aquesta manera un llarg procés impulsat al municipi de la Selva, pioner en la reivindicació del poeta, que permetrà mantenir la unitat del seu llegat i contribuir a la seva divulgació. La directora de la càtedra, la professora de literatura de la UdG Margarida Casacuberta, no oblida el paper central que han jugat en la creació de l'Espai Vinyoli a la Casa de la Paraula els mateixos colomencs, des de Pep Solà, autor de la biografia de l'escriptor, fins a l'arxiver Quim Carreras, l'investigador Narcís Figueras o el tècnic Sebastià Goday. Tots ells confia a integrar-los en un consell assessor que voldria que establís complicitats amb altres persones amb afinitats vinyolianes, des de l'editor Xavier Folch a Perejaume i Feliu Formosa, passant per Vicenç Altaió, Miquel de Palol, Vinyet Panyella, Cristina Badosa o Joan Margarit. Però també hauria d'implicar-hi altres institucions, en particular les universitats: les catalanes, com ara la de Lleida, des d'on Xavier Macià, autor de l'edició de l'Obra poètica completa, continua treballant per divulgar el llegat de Vinyoli, però també del País Valencià (Ferran Carbó n'és un altre dels estudiosos) i la Catalunya Nord (Badosa l'ha donat a conèixer des de Perpinyà). “A qualsevol racó del país sempre hi acabes trobant algú interessat en Vinyoli”, sosté Casacuberta, que es proposa aprofitar aquesta sintonia per impulsar la càtedra com un espai, no només d'estudi i interpretació de la seva obra, sinó també com un centre d'irradiació de la poesia contemporània en un sentit ampli. Proposa, per exemple, aprofitar l'ambient balneari de Santa Coloma per organitzar-hi a l'estiu alguna trobada que “visualitzi la poesia que es fa ara mateix” a través d'algun curs de creació poètica.

Des d'aquesta perspectiva, puntualitza que l'Espai Vinyoli, que ara la càtedra que dirigeix ha d'omplir de contingut a partir del fons documental, la biblioteca i el mobiliari de l'escriptor, cedits l'any 2008 pels seus hereus a Santa Coloma, “no serà, no pot ser-ho, la casa museu d'un escriptor, perquè Vinyoli no va pas viure en aquest edifici, però sí un espai literari a través d'un material vinculat al seu ambient domèstic i creatiu”. Amb l'objectiu, doncs, de defugir la rigidesa d'un centre museïtzat, que “podria transmetre fàcilment una atmosfera de cartró pedra”, ha convidat els artistes Josep Manyà i Isabel Banal, professors de l'escola Massana de Barcelona i familiaritzats amb l'obra de Vinyoli, el seu paisatge i fins i tot la seva sensibilitat pels pessebres –dels quals el poeta va ser un fervent col·leccionista, així com de les figuretes de galls–, perquè defineixin aquest espai amb un esperit conceptual, obert, “més atractiu i interpretatiu”, per tal de reflectir alhora “el seu entorn i la manera que tenia d'entendre el món poèticament”.

L'elecció no és casual, en relació amb un autor que apreciava enormement els vincles de l'art i la paraula. A la Biblioteca Nacional de Catalunya, Casacuberta ha localitzat nou postals que Vinyoli va enviar a Feliu Formosa, en una de les quals, il·lustrada amb una obra de Paul Klee, el poeta escriu: “Voldria que la meva poesia fos com aquesta pintura.” És el manifest de tota una poètica, que la directora de la càtedra ha trobat disseminada en moltes altres de les nombroses postals que va enviar i col·leccionar el poeta. Conservar, catalogar i digitalitzar aquest fons riquíssim (“hi és tot, tot”, diu exultant la professora de la UdG), format per uns cinc mil documents, entre manuscrits, papers personals o cartes, i deixant de banda els llibres de la biblioteca privada i la col·lecció de fotografies, és una de les primeres comeses de la càtedra. Pep Solà ja fa temps que hi treballa, però a partir del febrer començarà la digitalització del material, coordinada per l'Arxiu de Santa Coloma amb la col·laboració d'estudiants de la UdG i amb l'objectiu que estigui enllestida al juliol. De moment, el fons es troba dipositat a Santa Coloma en forma de cessió per part dels fills del poeta, Joan, Albert i Ramon Vinyoli Sastre, i de la seva voluntat dependrà que aquests documents puguin ser accessibles a tothom a través de la xarxa, com ho són els webs dedicats als fons Pere Calders i Màrius Torres, que Casacuberta qualifica de modèlics. En qualsevol cas, la directora voldria que aquest material servís tant per generar des de treballs de batxillerat fins a tesis doctorals.

L'altra gran prioritat de la càtedra, òbviament, serà la preparació del centenari de l'escriptor, l'any que ve, per la qual cosa vol capitanejar la candidatura del poeta perquè sigui inclòs en les celebracions oficials de la Generalitat. Amb aquest aniversari a l'horitzó ja s'està treballant en l'organització del segon simposi internacional sobre l'obra de l'escriptor, que se celebraria a finals de l'any vinent, però també en una jornada que vinculés Vinyoli i Salvador Espriu, companys de la mateixa generació universitària, i que serviria de trànsit entre el tancament d'un centenari i l'obertura del següent. Un altre dels projectes previstos permetria establir correspondències també amb Joan Teixidor, un dels primers avaladors de la poesia vinyoliana i de qui aquest 2013 es commemoren els cent anys, i amb Josep Pla, en un curs d'estiu que uniria tres autors estretament vinculats a un paisatge (la Selva, l'Empordà, la Garrotxa) i que comptaria amb la complicitat de la Càtedra Pla. En aquesta línia es continuarà reforçant la ruta literària Vinyoli pels escenaris colomencs, introduint-hi també recursos de les noves tecnologies.