No entendria una programació que
no tingués en compte la realitat dels Països Catalans
Guillem Vidal - BARCELONA
Condecorat, el mes d'octubre passat, amb el premi nacional de música per la seva trajectòria llarga i compromesa, Pere Camps viatja avui fins a Vielha per inaugurar la divuitena edició del Barnasants, un festival de referència en el terreny de la cançó d'autor al qual la crisi no ha fet minvar la voluntat d'expandir-se.
Canvia molt la manera de fer un festival quan es té un
premi nacional?
No, en qualsevol cas t'afegeix responsabilitat. És un reconeixement a una feina que és impossible sense el treball en xarxa. El Barnasants som els artistes, els periodistes de base, la gent implicada des d'administracions i empreses... La complicitat és l'element fonamental de qualsevol xarxa i el premi és un reconeixement al fet que determinades coses es poden aconseguir quan l'esforç és col·lectiu. Ara bé, se'ns va reconèixer com un festival estratègic del país i estem sense conveni...
Què té d'estratègic per al país, el Barnasants?
Garantim la pluralitat cultural del país i, per tant, necessitem el suport del país. Un festival comercial no pot ser estratègic. La Generalitat ha de decidir si amb els pocs diners que hi ha aposta pel Barnasants, o el Tradicionàrius, o per aquells que tenen com a objectiu senzillament el negoci.
València, l'Alguer, ara Vielha... Sempre s'ha reivindicat com un festival dels Països Catalans.
Tinc una llengua i una cultura que, amb més o menys força i amb més o menys matisos, es parla, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. No entendria una programació que no tingués en compte aquesta realitat. Sense iniciatives com la nostra, el concepte Països Catalans no existiria gaire més enllà que en xerrades de cafè.
La imatge del cartell d'enguany és un cartutx de dinamita!
Sí, amb Pi de la Serra i una frase seva: “La cultura és una paraula delicada, tan perillosa com la dinamita. Generalment en manca més que en sobra, generalment tothom en necessita.” El Barnasants, per la mateixa naturalesa de la cançó d'autor, s'implicarà en totes les accions de defensa de la cultura i el país. Per desgràcia, ja no queden festivals al servei de causes populars.
