cultura

MÓNICA NARANJO

CANTANT

“Ser una icona gai ha estat la sorpresa de la meva vida”

Aguanta amb precisió d'equilibrista el meu Iphone gravant sobre el seu genoll mentre l'entrevisto a la nova clínica estètica de Natàlia Ribé. En la distància curta, aquesta figuerenca potent, enamorada del seu marit i del seu fill, no és cap diva. És una dona feliç.
Continuo sent la rara de la indústria. No m'importa gens no sortir guapa
Cuida molt la seva imatge?
Sí, hauríem de fer-ho tots per pròpia autoestima. Si no em dediqués a l'espectacle també ho faria, interiorment i exteriorment. És bàsic sentir-te bé amb el que tens d'entrada, i després cuidar-ho i potenciar-ho. Les dones som massa dures amb nosaltres. Ens veiem velles quan ens fem grans, i el que hauríem de fer és sentir-nos com un bon vi! I és bo tenir a mà un especialista que t'ajudi a cuidar-te.
No resulta massa car?
No, no. Les cures bàsiques no són cares. A vegades ens gastem més en un pot de crema que a fer un tractament específic que ens ajudaria molt. Jo confio molt en Natàlia Ribé; la vaig conèixer fa vuit anys per Ainhoa Arteta, i sempre diem que és la nostra diablessa.
Què es cuida especialment?
Potser la part facial. És on sóc més primmirada.
I es plantejaria fer-se cirurgia?
La cirurgia només hi és per quan fa falta. Abans de passar pel bisturí es poden fer moltes coses!
Hi va haver un moment en la seva vida en què va fer una parada en sec en l'aspecte professional.
Sí, tot anava molt de pressa. No tenia temps per res. Ni per conrear els afectes, que és bàsic. A vegades has de fer un pensament i parar. Decidir el que vols i el que no. Ho vaig fer, i a partir de llavors vaig començar a fluir.
En què va ocupar el temps?
Una de les coses que vaig poder recuperar va ser la cuina. Em vaig autoexiliar a Itàlia i vaig anar a parar en un poble on les dones es reuneixen cada setmana per cuinar. M'ho passava pipa. Era una reunió entre menjar que em recordava la meva infància. Provinc d'una família en què les dones regnaven a la cuina i no hi deixaven entrar els homes.
Recorda més coses de Figueres?
Poca cosa. Han passat tants anys des que vaig marxar que tot em queda molt llunyà... M'adapto molt bé als llocs on visc. Els estimo.
I què li agrada menjar? Li fa por engreixar-se?
Tot està en la ment. Si et menges una patata i penses que això t'engreixarà, ho farà. No et pots sentir culpable per gaudir d'alguna cosa que t'agrada. Avui mateix m'he pres un tros de pastís Tatin, les meves postres preferides, ben a gust. Jo amb un bon brie, un vinet i una baguet sóc feliç. El pernil, en canvi, no em diu res.
I la situació que vivim actualment a Catalunya la preocupa?
Veig que l'ambient està molt caldejat i hi ha molta irascibilitat, així que intento no contaminar-me i pensar en positiu. Per això m'agrada tant fer de jurat en el programa Tu cara me suena, perquè porta felicitat a tota la família. Em recorda molt el que sentia quan de petita anava a casa corrents a veure l'Un dos tres, responda otra vez.
Un programa en què famosos imiten cantants. Vostè a qui imitaria?
A ningú! Sóc un zero a l'esquerra!
Però si és capaç de mostrar-se en escena amb imatges potentíssimes. L'última, un punt Lady Gaga?
No, no, en absolut. Lady Gaga i Madonna són dues artistes úniques que fan obres d'art amb la seva imatge. Jo faig la meva via. He evolucionat, i al videoclip Make you rock em mostro molt diferent de quan tenia 17 anys i anava amb els cabells bicolor. Però continuo sent la rara de la indústria! No està malament. No m'importa gens no sortir guapa.
I en la vida real, com es vesteix?
Amb una bona camisa i uns bons pantalons, molt femenins.
Amb Lady Gaga comparteix l'amor del públic gai. Són icones!
Realment, convertir-me en icona gai ha estat la gran sorpresa de la meva vida. És una cosa meravellosa perquè mai hagués pensat que un públic tan selecte i exquisit connectaria amb la meva música. I són incondicionals! N'estic encantada.
El seu Sobreviviré és un cant que ja forma part de la cultura popular. És una supervivent?
Sóc una viatgera. El meu marit un dia em va dir: “Estem de pas, no hem vingut aquí a repetir curs.” Del que passa, intento aprendre'n alguna cosa i ja fa temps que he deixat de preguntar-me “per què a mi?”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.