De l'horta al bosc, negres

En el món vegetal hi ha selva, hi ha bosc, hi ha prat, hi ha jardí, hi ha horta. I a Horta, el barri de Barcelona, s'ambienta la novel·la Lluny d'aquí, que Jaume Benavente acaba de publicar a l'editorial Alrevés, dins la col·lecció crims.cat. Protagonitzada per Tomàs Darné, un experiodista que fa el taxi i que té un pare llibreter (ofici en extinció, com periodista de premsa, de fet), podria tenir continuïtat com a sèrie.

Benavente és coherent i podríem dir que tal com viu, escriu, per això el seu estil pausat i de creació d'ambients és fàcil de reconèixer, més si afegim els referents a la cultura portuguesa, constants en la seva obra. En aquesta, la inquietud ens arriba a poc a poc, i ens costa d'identificar, com en un film de David Lynch, i quan sabem què ens neguiteja, ja hem fet tard: ho tenim dins, com el fred.

En canvi, Sebastià Bennasar mostra les cartes d'entrada i ens arrossega amb bona tècnica a un joc de moltes i variades emocions a El país dels crepuscles, publicada a la mateixa editorial i col·lecció. Anem de l'horta (urbana) als boscos (nevats) del Pirineu, a l'Alta Ribagorça, on un ventall de mossos d'esquadra, comandats pel comissari Jaume Fuster (sí, és un homenatge), investiguen una sèrie d'assassinats rituals que copien models de tortura pintats dins les esglésies romàniques de la zona. Això és només la punta de llança d'una novel·la gairebé coral i que toca temes com la llengua, el franquisme, el contraban, la gastronomia, l'ecologisme agressiu, la política... En tots dos casos els mana un color, però, el negre literari.