‘Blancaneu', final feliç

Blancaneu va confirmar els pronòstics i es va emportar ahir el Gaudí a la millor pel·lícula en llengua catalana i tres premis més dels dotze a què aspirava. En una edició amb el palmarès més repartit que mai, Una pistola en cada mano es va endur també quatre premis, entre els quals el de millor film en llengua no catalana, i una tercera pel·lícula, Lo imposible, va obtenir fins a sis premis Gaudí, incloent-hi el de millor director per a J.A. Bayona.

De la resta de participants, només Les aventures de Tadeu Jones va aconseguir dos premis (film animat i efectes especials digitals), i les altres estatuetes es van repartir entre sis pel·lícules diferents, com ara El bosc (la segona més nominada, amb onze candidatures, i un sol premi, per a l'actriu Maria Molins) i Els nens salvatges (un premi per a l'actor Àlex Monner, de vuit nominacions).

Un curt rodat pels alumnes de l'Escac que parodia el cinema de Hollywood va obrir una gala amb 1.800 convidats, celebrada al Barcelona Teatre Musical, amb un to alegre i festiu, però que no va evitar parlar de l'actualitat política catalana i espanyola. Andreu Buenafuente, en el monòleg inicial, va fer referència a la mitja Espanya corrupta i l'altra mitja emprenyada, va bromejar sobre les aspiracions sobiranistes, el matrimoni Artur Mas-Oriol Junqueras, els sobres de diner negre del PP, etc. Buenafuente va resumir l'actualitat en una frase, aprofitant que hi era tot el gremi: “Fem bones pel·lícules, però la realitat ens està superant.” La gala va transcorre sense incidents ni polèmiques.

L'únic premi que se sabia amb antelació era el Gaudí d'Honor per a Montserrat Carulla. L'actriu es va mostrar molt agraïda i orgullosa del reconeixement dels companys de professió. La resta de premis es van anar desgranant al llarg d'una gala entretinguda i sense sorpreses. Blancaneu, de Pablo Berger, es va endur el premi a la millor pel·lícula esmentat, i també el de millor direcció artística, música original i vestuari. Una pistola en cada mano, de Cesc Gay, sols estava nominada a sis premis, però en va guanyar quatre d'importants: millor pel·lícula en llengua no catalana, millor guió, actriu secundària (Candela Peña) i actor secundari (Eduard Fernández). Més sorprenents són els sis premis de sis candidatures de Lo imposible, que no és producció catalana, però va guanyar el Gaudí al millor film europeu, i molts catalans que hi treballen van ser distingits, començant per J.A. Bayona, guardonat com a millor director.