El CCCB, al límit

Quan va assumir la direcció del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), ara fa poc més d'un any, Marçal Sintes va fer aquesta advertència: amb un pressupost inferior als 9 milions d'euros el centre traspassaria la línia vermella i el perfil de les activitats se'n ressentiria. Doncs, bé: el consell general del CCCB acaba d'aprovar un pressupost de 8,9 milions d'euros per aquest any, xifra que se situa perillosament per sota dels “mínims de supervivència” que va fixar Sintes ara fa un any.

Amb “l'esforç i el talent” dels professionals del centre –deia ahir Sintes–, el CCCB ha aconseguit farcir un programa d'activitats pel 2013 “molt potent i atractiu”, per contradictori que sembli. La gent de la casa s'ha carregat d'estímuls per desafiar el pressupost escarransit (un 7% inferior al del 2012 i, atenció, gairebé un 30% inferior al del 2009), argumenta Sintes per desmuntar la paradoxa. La xarxa d'aliances i de col·laboracions amb altres institucions culturals de pes d'arreu ha estat decisiva per controlar i compartir la despesa. “Estem al límit, sí, però aguantem i aguantem bé”, exclama el director. Amb un mèrit afegit: el CCCB no ha retallat la seva plantilla, com sí ha fet el Macba.

El cert és que sobre el paper el programa centelleja amb interessants propostes made in CCCB. Cinc exposicions amb noms ben llaminers: l'actual, dedicada al Paral·lel, està rebent una gran quantitat de públic i es podrà visitar fins diumenge; a la primavera, Bolaño; a l'estiu, Pasolini (un nou projecte sobre un autor i la seva ciutat, en aquest cas Roma); a la tardor, l'exposició central de l'Any Espriu, i a l'hivern, el World Press Photo.

Un fort perfum literari recorrerà el CCCB durant tot l'any, i no només perquè la major part de les exposicions duen aquest signe. El 2013 és any de Kosmopolis (del 14 al 16 de març), i ja se sap que el festival de literatura “amplificada” és una de les bones estrelles del centre. L'any passat, les xifres de visitants van davallar significativament (un 12%; el centre va rebre 314.000 visitants), i amb Kosmopolis (se celebra cada dos anys) hi ha l'esperança de recuperar terreny perdut. No tot el que es voldria, és clar, perquè la marxa del festival Sónar a la Fira, anunciada fa uns dies, suposarà una pèrdua important d'usuaris: més de 30.000, que es diu aviat. El centre, però, no es deslligarà del tot del festival de música i programarà alguna activitat específica que mantindrà viu l'esperit Sónar. Al juliol es preveu fer una col·laboració especial amb el Grec que també podria ajudar a remuntar el balanç de visitants.

Guanyar públic és un repte per a tota institució cultural que, desenganyada amb el finançament públic, aspira a tenir més recursos propis (en el cas del CCCB, és d'un 12% que Sintes vol duplicar els pròxims anys). La nova estratègia del CCCB és atraure turistes, cosa que sorprendrà més d'un. Per això s'estan estudiant fórmules de col·laboració amb el veí Macba per “fer intercanvis de públic”. I és que mentre al CCCB el públic turista és mins, al Macba ho és el públic local.

El CCCB és una màquina de pensar, i això és el que el fa més resistent en moments de dificultats. Però tot té un límit, i Sintes fa una nova advertència: “per sota d'on som ara, serà impossible”.