Una exposició reinventa el cartellisme cinematogràfic

La fascinació pels cartells cinematogràfics ve de molt lluny i encara són molts els cinèfils que senten passió per aquests pòsters vinculats a l'art i al disseny gràfic. Durant molts anys, i fins ben bé l'entrada de les noves tecnologies, molts encara entraven als cinemes atrets pels grans cartells exteriors. I és que el pòster cinematogràfic ha estat molt temps la carta de presentació d'una pel·lícula, la invitació i la porta d'entrada a tot aquell espectador àvid de consumir cinema. Actualment, amb una indústria abocada a seduir els espectadors sobretot a través dels tràilers audiovisuals i les campanyes per internet, han passat a un segon terme; i, artísticament, han perdut la creativitat.

Ara, i fins al 28 d'abril, el Museu del Cinema exposa a les sales temporals una mostra de cartells de cinema que reinterpreten la imatge gràfica amb la voluntat de recuperar l'essència del cartellisme cinematogràfic. La mostra, que recull una quarantena de cartells, es titula La mirada indiscreta, i és obra de Joel Amat (Les Planes d'Hostoles, 1988), un dissenyador gràfic sorgit de l'Escola d'Art i Superior de Disseny d'Olot.

Concretament, els pòsters exposats són el resultat del projecte de final de carrera de Joel Amat, que tenia com a propòsit fer una revisió crítica, estilística i semiòtica del disseny gràfic dels cartells actuals. Un treball que li ha valgut el segon premi dels Premis Josep Albert Mestre. Entre aquests, destaquen per exemple el d'Inglourious basterds (Maleïts bastards), on uns rifles de guerra formen l'estrella de David sobre una tipografia de caràcter gòtic que anuncia el títol del film, i el de The Da Vinci code (El codi Da Vinci), en què la mateixa Gioconda fa l'ullet a l'espectador.

Toni López, director de Escola d'Art i Superior de Disseny d'Olot, destaca sobre el treball de Joel Amat la voluntat de “reflexió sobre l'actual pèrdua de valor afegit del cartell de cinema” i el fet que “proposa alternatives que combinen l'anàlisi i la síntesi de les pel·lícules amb una acurada i intencionada proposta d'imatge gràfica”. López recorda que molts cartells ja només serveixen per relacionar la imatge d'algun dels actors o de les actrius més comercials del moment amb una determinada pel·lícula, “oblidant l'esperit que tenia l'antic cartellisme: condensar en una imatge l'essència i l'emoció que generen milers de fotogrames fixos projectats a 24 imatges per segon”.

Fent ús de diverses tècniques de disseny –que van des de la fotografia fins a la il·lustració digital, passant per la il·lustració tradicional–, Joel Amat aconsegueix revertir aquesta tendència, reivindicant el poder d'una imatge gràfica, capacitada per evocar com en els vells temps els somnis promesos i els relats extraordinaris o quotidians que condensen les pel·lícules.