Casas va fer les Amèriques
Isabel Coll publica als EUA un llibre sobre l'amistat del pintor amb el magnat americà Charles Deering
Malgrat que avui en dia la figura i obra de Ramon Casas és pràcticament desconeguda als Estats Units, el pintor modernista català va fer les Amèriques en vida i es calcula que la seva producció en aquell país suma gairebé un centenar d'obres, entre pintures i dibuixos, la majoria retrats. El contacte de Casas amb els EUA va ser el magnat Charles Deering, que el va introduir en el seu país.
L'empresari va ser per a Casas molt més que un admirador i mecenes. Va ser un gran amic de l'artista. Així ho considera l'experta en el pintor i autora del catàleg raonat de pintura de Casas, Isabel Coll Mirabent, que acaba de publicar als Estats Units el llibre Charles Deering y Ramon Casas. Una amistad en el arte, en versió bilingüe anglès-castellà. Es tracta d'un encàrrec de la Northwestern University Library d'Illinois, que en els seus fons té part del llegat de Deering, i al qual Coll ha tingut accés per escriure aquesta obra.
La historiadora de l'art també ha consultat altres fons sobre Deering, que es troben dispersos en diversos arxius familiars i universitaris dels EUA. Coll ha volgut narrar en el llibre, magníficament editat, “la història d'una amistat i d'una complicitat artística i personal”.
Complicitat immediata
Deering s'enamora de l'obra de Casas quan veu la pintura Garrot vil en una exposició a Munic el 1903. Però no és fins l'any següent que el magnat americà coneix personalment el pintor en el seu taller de Barcelona. “Casas i Deering connecten immediatament. Però a més de l'art comparteixen altres aficions, com ara els cotxes [es diu que Casas és un dels primers barcelonins que té automòbil] i el menjar bé”, explica Coll.
El conflicte del Maricel
El 1909 Deering, en una de les seves estades a Barcelona, demana a Casas “que el porti a passejar”. El pintor el porta a visitar el Cau Ferrat i Deering “s'e
namora de Sitges”. És així com l'americà acaba comprant l'antic hospital de la vil·la i converteix l'edifici en una esplèndida segona residència, el Palau Maricel, que es va omplint d'exquisides obres d'art i antiguitats, entre les quals, dos Goya.
“La intenció de Deering és que tot el que hi havia dins del Maricel quedés per a la vil·la un cop ell morís”, diu Coll. Però la cosa no va anar així, ja que el 1921 Deering s'emporta les obres d'art cap als EUA. Per què? La veritable raó d'aquest canvi d'opinió, que fins ara no era clara, l'ha trobat Coll en documents i té a veure amb Miquel Utrillo, que feia de mitjancer i de comprador d'obres per a Deering.
En unes cartes de 1920 un advocat de Deering explica que Utrillo hauria de posar a nom del magnat les obres d'art i cases que havia comprat amb els diners de Deering però amb el seu propi nom. També reclama que Utrillo faci un inventari dels objectes. Però Utrillo es fa l'enze.
Així que Deering finalment, enfadadíssim, davant nombroses irregularitats i després d'un acord de compromís amb Utrillo, decideix emportar-s'ho tot el 1921. “Casas, que era amic d'Utrillo de tota la vida, va tenir un gran disgust i mai més es van tornar a parlar. I Sitges es va quedar sense un patrimoni excepcional.”
Coll, que ara prepara el catàleg raonat de dibuixos de Casas amb el Museu del Modernisme Català, ha donat els beneficis del llibre (que de moment aquí només es pot comprar a Amazon) a la Fundació Ave Maria de Sitges, dedicada a persones amb
discapacitat intel·lectual.