La humanitat de l'home llop

La felicitat de la tornada als orígens. És la que viu durant un bon temps en Llorenç, “criat a ciutat”, que per amor se'n va a viure amb la Laura a un poblet perdut de l'Alta Matarranya, on hi han viscut els seus avantpassats. Que la seva dona sigui metge li permet portar una vida bohèmia que omple contemplant la natura i gaudint del seu hobby: la fotografia artística.

Una sèrie d'esdeveniments li canviaran la vida: trobar uns papers manuscrits per un mossèn el segle XVIII, referents a uns fets passats a la Pobla de Llabosa, i el retorn de l'Agustí, germà de la Laura, després d'uns anys desaparegut. Entre els escrits de fa tres segles i uns fets irracionals que es generen després de l'arribada del germà de la Laura tenen lloc un seguit de coincidències estranyes i fabuloses que neguitegen el Llorenç i trasbalsen el seu entorn. El deliri de licantropia, dels homes que senten i es comporten com llops per defensar-se d'aquests animals, present en les llegendes de la contrada, ressuscita amb una història amb trets fantasiosos però raonablement creïble.

A part del gènere, hi ha aspectes d'aquest llibre que també voregen la fantasia: la minuciosa descripció de la vida actual i passada dels pobles de la Franja amb l'exhaustiva exposició dels seus elements vitals: la fauna i la flora i la convivència familiar, social i de relació de l'home amb la natura.

També és excepcional el llenguatge dialectal emprat pels protagonistes amb els registres de terra de frontera encara ben vius. D'alguna manera, la novel·la ha pretès transmetre a la gent de fora “ l'aire de misteri que es respira per estes serres nostres”. Carles Terès està convençut que aquesta novel·la no l'hauria pogut escriure a Barcelona, on va néixer i va viure fins a la joventut. Entre altres raons, “perquè sóc un escriptor aragonès, perquè els meus pares són d'allà, visc allà i la meva dona i els meus fills en són, i la nostra llengua és el català”.

Debut brillant i esperançador d'un autor que té el disseny gràfic com a professió, però que porta el desfici d'escriure a les entranyes i que fa temps que l'exerceix publicant contes i articles a revistes. Licantropia va guanyar el premi Guillem Nicolau 2011.