La mare del geni

Segur que a Picasso el faria molt feliç veure restaurat el retrat que va pintar de la seva mare el 1896, un any després de la seva arribada a Barcelona. La peça, un deliciós pastel, lluïa a la casa de la família fins que el 1970 va ingressar al Museu Picasso. Deliciós i fràgil pastel que es trobava en una situació límit: en una antiga restauració s'hi havia adherit una base de cartró que ara ja havia arribat a un punt que l'amenaçava de mort. De mort, que vol dir de fractura. El rígid cartró tensava de tal manera el paper que l'obra fins i tot s'havia deformat.

Tot això ja és passat. El retrat de María Picasso López torna a fer goig després de l'operació de restauració que han dut a terme els experts del museu del carrer Montcada. Tant goig que s'ha merescut un premi: estrenar el bell saló neoclàssic del palau del baró de Castellet, que també acaba de ser restaurat. El saló neoclàssic era, fins ara, un espai de pas i de descans en el recorregut de la col·lecció permanent del museu. Ara s'ha convertit en l'escenari de la presentació del retrat de la mare de Picasso, en un muntatge especial, tot i que serà la seva llar temporalment. S'hi estarà fins al 7 d'abril, i just després el saló donarà cobertura a la col·lecció de ceràmiques que Jacqueline Roqué, dona de l'artista, va donar al museu el 1982.

Són dies per redescobrir el retrat de la mare del geni, i també per descobrir la sorpresa que s'ocultava darrere el maleït cartró fixat en el revers de l'obra. En retirar-lo, va aparèixer un delicat dibuix al carbonet amb tocs de clarió que segurament Picasso va crear abans d'abordar el pastel de la seva mare. El dibuix representa un home fumant amb pipa i, en sintonia amb el retrat de María Picasso López, demostra que quan el geni va arribar a Barcelona, amb 14 anys, ja tenia “una formació tècnica i artística molt sòlida que havia adquirit a la Corunya”, emfasitza Reyes Jiménez, la cap de conservació preventiva i restauració del museu.