Una errada de Joan Coromines: la definició de “penella”

Una penella, a Alcoi, és un terreny escabrós més aïna menut i accidentat que està situat en una zona apartada de la població, en la serra. Les penelles s'han fet servir tradicionalment per a usos agrícoles, motiu pel qual sempre s'han abancalat i, donades les característiques dels terrenys, els bancals sempre han estat situats a diferents nivells, els uns més amunt i els altres més avall, amb caminets per a poder anar dels uns al altres. En les penelles sempre s'han plantat cultius de secà que els cal poca atenció i poca aigua com ara oliveres, garroferes, figueres, etc. En moltes penelles hi han també pins i carrasques.

Una penella, per regla general, és d'un amo, però també pot ser de diversos amos. Dos germans, per exemple, poden heretar la penella dels pares i conservar-la compartida tota la vida.

En una penella s'hi poden fer construccions o no. Tradicionalment s'ha fet només una caseta molt menudeta per a guardar les eines agrícoles i poder-se arrecerar en cas de necessitat i, en alguns casos, un pou. També hi ha qui s'ha fet una caseta per a estiuejar, caseta que pot ser xicoteta o gran. Hi ha, fins i tot, qui s'ha fet una casa de camp bastant gran amb piscina i garatge. Però una penella no és ni ha sigut mai cap tipus de construcció, una penella és un terreny.

La paraula penella deriva del llatí PENA que significa 'penya'. El nom és molt adequat, perquè el terreny d'una penella sempre és escabrós, accidentat, irregular, desnivellat. No és mai un terreny pla.

Joan Coromines en el seu DECat (VI, 422b16) diu: “+Penella m'explicaren a Alcoi que és una caseta campestre més petita que un riurau (1962). Com que no ens vaga d'entrar-hi a fons, i de tota manera no s'hi veu fàcil enllaç semàntic amb pena (= PENYA), anotem com una mera possibilitat que surti d'un mossarab kapänella = cat. cabanella (de CAPANNA) amb falsa anàlisi com ca (‹ casa) penella.”

És evident que Joan Coromines va tindre la mala sort de trobar-se a Alcoi un informant inadequat. Com que hi ha qui s'ha comprat una penella amb l'única finalitat de fer-se una caseta per a passar l'estiu o per a acostar-se alguns caps de setmana, dir “me'n vaig a la penella” (al terreny) a acabat entenent-se com “me'n vaig a la caseta”. És una qüestió d'identificació del contingut amb el continent. Anomenar penella a la caseta que ha sigut construïda en una penella és com anomenar paella, olla o cassola a la menja que s'elabora emprant una paella, una olla o una cassola.

El poeta alcoià Joan Valls Jordà, que era un urbanita o, com ell mateix s'autodefinia, un eremita urbà, també va ser víctima d'eixa confusió.

En la Cançó de Serafí que va publicar en el diari d'Alcoi Ciudad dimarts 31 d'agost de 1971 titulada Cobles d'estiu, que també podem trobar en el llibre Cent serafins (pàg.104), escriu:

“Si de verdad tú me quieres,

me has de comprar un chalet”.

¡Ni una penella en goteres

perquè ja m'has deixat net!”

Recorde que, quan en el seu moment li vaig llegir aquests versets festius de Joan Valls a la meua dona, va preguntar tota estranyada: “¿Una penella en goteres?”. No tots els alcoians tenen clar que una penella puga ser una caseta. La qüestió és que n'hi han molts que tampoc tenen gens clar que siga un terreny.

Joan Coromines en l'Onomasticon Cataloniae (VI, 194a47), en l'entrada PENA, diu: “DERIV. Dim. Penella. Munt. i molí te. Pobla de Lillet a la dr. del Llobregat (C. A. Torras Berg. 99, 101), Ipsa Penela 1096, Perles de Baix (Organyà. BABL VII, 543). Penella (Valldellou, Llitera, a. 1554: Bi.Esc. Rbg., 118). Sengles Penella a Vilafamés, Llucena i Beniparrell. Caseta de P. A Torrent, te.Val. (XXX, 139.16)”

Com veiem, Joan Coromines, en l'Onomasticon Cataloniae, sí que ens diu clarament que la paraula penella és un diminutiu de pena. Les elucubracions que fa en el seu DECat sobre un possible mossarab kapänella no tenen cap fonament.