Grans novel·listes americans

De cara a la pròxima diada de Sant Jordi, la plèiade d'escriptors catalans s'hauran d'enfrontar a dos fenòmens: la literatura fast food, que ofereixen determinats segells, i una divisió de xoc de la novel·la nord-americana, entre ells, els més inspirats narradors del nostre temps, el futur: Michael Chabon, Jeffrey Eugenides, Jonathan Franzen i, per primer cop al català, el malaguanyat David Foster Wallace, que es va suïcidar ara fa cinc anys.

Els esmentats, al costat de Jonathan Lethem, Rick Moody, Dave Eggers i algun altre, són l'avantguarda d'una generació d'escriptors nascuts en la dècada dels seixanta i dels setanta i que s'ha fet un forat per la seva originalitat i estil. Ofereixen novel·les de qualitat, sovint ben a prop del costumisme, que reflecteixen les inquietuds de l'home modern, les cuites dels urbanites hipocondríacs perduts en ambients inhòspits. De base realista, però filtrades sovint a través d'angles hiperrealistes i fantàstics, aquestes obres han recollit el relleu del que es podria considerar el segle d'or de la novel·la nord-americana, el que va dels Faulkner, Hemingway, Scott
Fitzgerald, Wharton, Steinbeck i companyia, i deriva després de la Segona Guerra Mundial en una de les millors generacions de novel·listes de la història de la literatura: John Updike, Saul Bellow, Bernard Malamud, Norman Mailer i l'inigualable Philip Roth, que recentment va declarar que es retirava definitivament de la literatura després de dècades d'intensa publicació. És una bona notícia que els americans exportin aquesta literatura per diferents raons. La primera, perquè connecten amb un públic culte, cansat dels subgèneres de vol de gallinàcia. La segona, perquè mantenen la història de la literatura amb el llistó ben alt, sabent quines són les categories i la lliga que juga cadascú. A més, molts d'ells s'han adaptat al cinema per directors de qualitat.

Quins són els motius d'haver aconseguit una literatura de tanta qualitat? Descobrir-los no és del tot senzill, però diríem que Amèrica –la del nord i la del sud– encara considera la novel·la com un dels reflexos que més bé expliquen la marxa del món. Europa –no tota, però sí la del nostre àmbit– ha perdut l'oremus en la distracció continuada i una universitat despistada. No és estrany que els escriptors catalans –fins i tot als que no ens agrada viatjar– haguem fet més conferències per universitats americanes que a les del nostre país. La confiança d'un sector més o menys estable com l'universitari ha permès finançar molts escriptors, que poden fer cursos i ensenyar als nois, tant a les universitats privades com a les estatals.

Aquest fenomen, unit a uns sectors minoritaris de lectors però militants, ha assolit noms com els que destacarem en aquest article sobre novetats de la Diada del Llibre. Començarem per Michael Chabon (Washington D.C., 1963), que presenta a Avinguda Telegraph (Amsterdam) una picaresca al voltant de dos personatges que mantenen el seu somni en una botiga de vinils –en queden poques als EUA– a Carolina del Nord. Chabon ja havia estat traduït en català fa 24 anys per Columna amb Els misteris de Pittsburg, i que Amsterdam va tornar a publicar el 2007 amb El sindicat de policies jueus, una obra mestra que entronca amb una tradició de novel·la jueva provinent dels països de l'est d'Europa i que té figures com ara els premis Nobel Isaac Bashevis Singer i Saul Bellow, Malamud, Mailer, Henry i Philip Roth, Doctorow, Irwin Shaw, Ginsberg, Heller, Herbert Gold, Bruce Jay Friedman, Budd Schulberg, Auster i tants altres.

També cal destacar l'aparició del primer títol en català de David Foster Wallace, que amb la divertida L'escombra del sistema apareix de la mà del segell independent Periscopi. La desaparició de 26 persones d'una residència d'ancians permet a Wallace desplegar tot el seu enginy dins una història on podem trobar una galeria de personatges, entre ells una cacatua i una estrella televisiva, dins una trama increïble i genial. Precisament l'últim títol que va sortir en català de Jonathan Franzen, Més enllà (Columna), és un homenatge al seu amic Foster Wallace. Franzen és un altre pes pesant dels joves, autor de les celebrades Les correccions i Llibertat, les dues també a Columna.

Tanquem aquest capítol amb una novetat més que fresca, La trama matrimonial, de Jeffrey Eugenides, que presenten Anagrama i Empúries. L'autor de Les verges suïcides ambienta la seva nova història a l'Universitat de Brown, una de les seus de l'alta literatura americana, per on van passar escriptors com ara Pedro Salinas i on fins fa poc va impartir classes el nostre Enric Bou.

El vigor de la literatura americana també té veterans il·lustres entre les novetats, des de la Nobel Toni Morrison, El retorn (Amsterdam), fins a John Irving, En una sola persona (Edicions 62). Sense parlar de les recuperacions de John Williams, Richard Yates, Doctorow i John Fante. La gran narrativa avança.