Els catalans en les guerres carlines
El dibuixant Juste de Nin presenta la novel·la gràfica ‘La guerra dels besavis', sobre la primera carlinada
L'autor explica la història de Catalunya amb el recurs de referències familiars
“Sovint quan es parla de guerra civil pensem en la que va portar a la dictadura del general Franco, però els catalans ens vam enfrontar tres vegades al llarg del segle XIX”, explica el dibuixant i dissenyador de moda Lluís Juste de Nin (Barcelona 1945). En el primer d'aquests enfrontaments, la primera carlinada, transcorre el relat que proposa Juste de Nin en la novel·la gràfica La guerra dels besavis. Catalunya (1833-1840), d'Edicions de Ponent. El fet històric que desferma la història té lloc el 1833 quan un grapat d'homes s'aixequen a Prats de Lluçanès contra la successió al regne d'Espanya de Ferran V –que acaba de morir–, que correspon a la seva filla Isabel II. Els rebels reivindiquen com a monarca Carles, germà del difunt.
A més del conflicte dinàstic, la guerra enfronta una burgesia liberal amb una sector aristocràtic conservador i ultrareligiós. No obstant això, Catalunya sortirà malparada per totes bandes i serà la decepció la que ajudarà al rebrot de la reivindicació nacional amb el moviment de la Renaixença cap al darrer quart del XIX.
“La primera guerra carlina va ser molt cruel –explica Juste de Nin i té molts paral·lelismes amb guerres de l'època com ara la de Secessió als Estats Units.”
Juste de Nin publica cada any un volum en què, aprofitant els vincles familiars amb determinats personatges, explica diferents episodis de història de Catalunya. Si ja havien aparegut el polític Andreu Nin i l'escriptora Anaïs Nin, en aquesta tramesa hi apareix un besavi. Així, la dedicatòria de l'àlbum diu: “Al meu cosí Joaquim Nin Culmell. El seu besavi era general isabelí; el meu, jurista carlí. Eren germans i només es parlaven en presència de la mare. El nostre és un país complex, no ho trobeu?”
En aquesta obra, no obstant això, l'autor trenca una pràctica que aplicava en obres anteriors: inspirar-se en clàssics de la literatura. Així, el còmic Barcelona 1931era una adaptació a la realitat catalana de L'educació sentimental de Flaubert; Montecristo 1941 prenia com a referència El comte de Montecrist, d'Alexandre Dumas, i La muntanya màgica, que explica la Catalunya dels primers anys del segle XX, estava inspirada en la novel·la del mateix títol de Thomas Mann. Els dos pròxims llibres tampoc es basaran en una obra literària.
“Les meves novel·les gràfiques són peces d'un trencaclosques que plegades formen la història del meu país: Catalunya”, explica Juste de Nin, que va començar com a il·lustrador dels pasquins subversius del PSUC, en els anys de la dictadura. “Nosaltres cuidàvem l'estètica de la propaganda.”
El llibre La guerra dels besavis es presentarà demà al vespre a la llibreria La Casa del Llibre (Rambla de Catalunya, 37, Barcelona).