cultura

Joan Fontcuberta, a l'Olimp

El creador barceloní, primer fotògraf de l'Estat espanyol que rep el premi Hasselblad, prestigiós guardó internacional de fotografia

El fotògraf,
últim Premio Nacional, viu un moment de gran expansió amb diverses mostres

Realitat o ficció? Aquesta pregunta, que mou gran part del corpus artístic i intel·lectual de Joan Fontcuberta, és la que el mateix fotògraf es va fer quan li van notificar que havia rebut el prestigiós premi Hasselblad, concedit per la fundació del mateix nom de la ciutat sueca de Göteborg. Formar part d'una llista de la qual formen part fotògrafs de la talla de Cartier-Bresson, Cindy Sherman, Robert Frank, Jeff Wall, Irving Penn, Richard Avedon o William Klein no és poca cosa.

Visiblement feliç, el fotògraf, en l'acte de proclamació del premi ahir a Barcelona, feia una comparació divertida: “Diuen que sóc un cloud photographer, perquè ara estic als núvols”, referint-se en part al núvol d'imatges que hi ha a la xarxa. “És aclaparador. Estar en una llista de premiats com aquesta és un gran honor però al mateix temps una gran responsabilitat. Tant de bo pugui estar a l'altura de tota aquesta gent.”

Fotografia en qüestió

Fontcuberta, que és l'únic fotògraf de l'Estat espanyol guardonat amb el Hasselblad des que s'atorga el 1980, havia estat membre del jurat del premi, però “mai m'hauria pensat que el meu perfil pogués ser guanyador”. Potser perquè el fotògraf no és un fotògraf en ús i perquè es dedica a qüestionar la veracitat atribuïda tradicionalment a la fotografia. Fontcuberta investiga i desemmascara els mecanismes de manipulació del poder a través de la imatge per crear una obra nova.

Original, extremadament intel·ligent, crític, gens hermètic, divertit i amb resultats estètics brillants, Fontcuberta és, segons el membre del jurat del premi Marcel Feil, “un narrador d'històries que parlen de la transferència entre fotografia i realitat”. Segons Feil, per Fontcuberta “la fotografia és una construcció artificial curosament articulada”.

En l'acta del jurat, també es remarca la interdisciplinaritat de l'obra de Fontcuberta: “En projectes interdisciplinaris que s'expandeixen fora de l'espai expositiu, Fontcuberta desafia conceptes que són propis de la ciència i la ficció.” També es destaca la faceta d'escriptor, professor i comissari d'exposicions del guardonat.

Fontcuberta està vivint un moment de gran expansió. Fa tot just dues setmanes, el fotògraf va rebre a Madrid el Premio Nacional de Fotografía i va inaugurar a Barcelona dues exposicions com a comissari, que reflexionen sobre l'abundància d'imatges en la nostra societat, a l'Arts Santa Mònica i a la Fundació Foto Colectania. Està exposant també fins a finals de mes la mostra A través del mirall a Can Palauet de Mataró i just avui inaugura a la seva galeria habitual, Àngels Barcelona, l'exposició Ficcions (visites guiades). La setmana que ve inaugurarà també una mostra a Estocolm. A més, el 25 d'octubre, al Hasselblad Center del Museu d'Art de Göteborg, es veurà una exposició amb alguns dels projectes de Fontcuberta relacionats amb ciència i natura, com ara Herbarium, Fauna, Constel·lacions o Sputnik.

La càmera Hasselblad

Dotat amb un milió de corones sueques (uns 110.000 euros), el premi Hasselblad és una de les activitats principals de la fundació del mateix nom, fundada per Víctor Hasselblad (1906-1978), inventor d'una càmera fotogràfica rèflex d'un sol objectiu. Els aparells de la marca Hasselblad han arribat fins i tot a la Lluna, ja que la NASA els va triar per als seus viatges.

De cosmonauta a monjo que fa miracles

El treball de Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955) se sol estructurar en grans projectes, basats en una reflexió prèvia, que normalment van més enllà de la mateixa naturalesa de la fotografia i inclouen aspectes sociològics, polítics o econòmics. Sense oblidar mai el sentit de l'humor, tret que també marca la seva personalitat, l'obra de Fontcuberta tant desconcerta com ens arrenca un somriure com ens transporta a un món poètic. Darrerament Fontcuberta s'ha endinsat a estudiar “el núvol” d'imatges que envaeixen la xarxa i la nostra vida quotidiana.

Entre els projectes més celebrats del creador hi ha Sputnik, que amb una estètica de realisme socialista evocava la hipotètica història d'un cosmonauta soviètic esborrat de tots els documents i fotos per una qüestió de censura. El mateix Fontcuberta es disfressava d'Ivan Istochnikov (traducció al rus del nom del fotògraf).

En altres casos, Fontcuberta ha manipulat aspectes de la natura, com ara a Herbarium, on creava noves espècies vegetals fetes amb herbes seques i detritus industrials. Alguna cosa semblant, però amb animals, va fer en el projecte Fauna. A Miracles, en canvi, explorava el món de la irracionalitat i la superstició, a través d'uns monjos que ensenyaven a fer miracles. Els Googlegrames, en canvi, són imatges construïdes a partir de milers d'imatges trobades al cercador Google.

Joan Fontcuberta exerceix també com a professor i teòric de la fotografia i actualment és president de l'Associació d'Artistes Visuals de Catalunya.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.