cultura

Tsunami ideològic

El director Marc Montserrat trasllada l'experiència vital d'uns alumnes americans al Lliure de Gràcia en el muntatge ‘L'onada'

Avui se segueixen donant les claus per tornar a encegar-se amb el feixisme

Un alumne va preguntar al professor d'història contemporània Ron Jones, en un seminari sobre la Segona Guerra Mundial: com era possible que el dia després de la derrota cap alemany sabés res de l'Holocaust? Era el 1967 i aquest mestre, convençut que l'educació s'havia d'ensenyar fent-la viure més que estudiant-la, va argüir un pla perquè els 30 alumnes de classe mitjana-alta (mormons, catòlics, jueus...) del seu institut de Palo Alto (Califòrnia) participessin d'una experiència potent. Ara el director Marc Montserrat ultima, amb el dramaturg Ignacio García May, L'onada, un exercici teatral que reconstrueix com si fos teatre document aquell fet. Set alumnes es deixen impressionar per Eduard Farelo, en el paper de Ron Jones. L'obra s'estrena avui (amb la presència de Jones i d'un dels alumnes que van intervenir en l'experiència i que ha ajudat a la reconstrucció dels fets) al Lliure de Gràcia. Hi farà estada fins al 7 d'abril.

Jones ja ha avançat que considera un encert tractar la història a partir del fet original, com un teatre document, i no inspirant-se en el llibre (que ell mateix va publicar el 1976) o en les telemovies de l'ABC dels anys vuitanta. Si en el llibre es pot intuir una certa intel·lectualització de l'exercici, en el film es va donar massa pes a una relació de parella. Com insisteix Marc Montserrat, “l'holocaust no el va salvar una història d'amor”.

El repte del director és que l'experiència vital traspassi als actors i també als espectadors. L'evidència, revela Montserrat, que avui se segueixen donant les claus perquè la ciutadania es torni a encegar per un ideòleg visionari. Europa no està salvada del feixisme.

El dramaturg Ignacio García May insistia dilluns que ara s'està produint un veritable conflicte a la Veneçuela de Chávez, “una persona molt adorada però alhora un polític molt qüestionable”.

Demà Jones i l'alumne Mark Hancock intervindran en una taula rodona (18 h) al Lliure de Montjuïc. En la xerrada també hi intervindran Xavier Torrens, doctor en ciències polítiques i sociòleg i expert en educació sobre l'Holocaust; Ana Kipen, especialista en psicologia social i maltractament, i el doctor en història Xavier Casals. Els testimonis americans també hi seran diumenge, en la sessió posterior a la funció, en què el repartiment i la direcció faran una xerrada amb els espectadors. L'espectacle també preveu sessions escolars.

LA XIFRA

46
anys
fa que es va demostrar amb alumnes americans com pot arrelar el feixisme a partir d'un ideòleg visionari.

“Revela la vulnerabilitat de l'ésser humà”

Marta Ossó reconeix que és molt atractiu, davant d'un període d'incertesa (com ho era l'Alemanya dels anys quaranta i també la Catalunya d'avui), accedir al que dóna una clau per fer funcionar el món “i que a tu et beneficia”. Hi coincideix Joan Sureda. Arran del projecte, el director els ha recomanat lectures com ara Los niños de Hitler, en què s'explica el cas de les joventuts hitlerianes. A Sureda no li sembla tan difícil modificar el pensament d'una classe “per l'edat dels alumnes i la forta personalitat del professor”. Per Martí Salvat, “la peça revela la vulnerabilitat de l'ésser humà”. Ron Jones els va persuadir expressament. Per al muntatge calia un repartiment de joves actors. El Lliure va accedir a fer un càsting obert. Dels 500 currículums que van rebre, van entrevistar uns 250 joves. Els set que apareixen a escena són el resultat d'una selecció que, a més, ha estat pacient. Perquè L'onada ha hagut d'esperar un any a fer-se realitat (les retallades de l'any passat van obligar a aparcar-la).

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.