El bon fruit de l'espera

Jordi Molist va néixer al Raval de Barcelona el 1951. El seu pare, de Vic, era orfe i el que no va poder estudiar a l'escola ho va aprendre als llibres. Tot i això, quan amb 14 anys el seu fill va declarar que volia ser escriptor, el pare Molist li va dir que primer aprengués un ofici, i li va trobar feina en una impremta. Les ungles tacades de tinta, primer, i altres feines diverses fins a arribar a ser cap de la Paramount del sud d'Europa el van mantenir allunyat durant 35 anys de la seva gran vocació.

L'any 2000 va debutar amb Els murs de Jericó i ara ens presenta la sisena novel·la, Temps de cendres, publicada per Columna amb traducció de Núria Parés.

La feina (fins al 2008, en què es va retirar a escriure) ha obligat Molist a viure a Madrid, i dels molts canvis entre el Raval de la infantesa i l'actual el que li sap més greu és “que no existeixi la meva biblioteca, al carrer Egipcíaques”. Llegeix llibres de fons històric, però també de molts altres gèneres: “M'agrada la història, però no tota; els moments molt foscos no m'interessen, prefereixo els d'esplendor.”

No pensa tancar-se només en el gènere de la novel·la històrica i treballa partint d'una idea: “Encara que sigui un tòpic, la realitat supera la ficció i busco la realitat dins la història que em permeti crear una ficció. Un cop localitzo escenaris, fets i personatges que em diuen alguna cosa, els investigo i els tallo com si fossin diamants; lligant-los els uns amb els altres amb la ficció, construeixo la mena de collarets que ofereixo al lector.”

Ha dedicat més de sis anys a la documentació per redactar Temps de cendres i la novel·la anterior, Promet-me que seràs lliure, de la mateixa època, finals del segle XV. De l'obra anterior n'ha venut més de 200.000 exemplars i ha estat traduïda a vint idiomes. “Busco crear una obra que atrapi el lector des de l'inici, amb aventura i intriga, però també amb molta realitat i un rigor històric absolut; és una novel·la històrica, però canviant els noms podria ser actual.”

En ple Renaixement, en Joan i l'Anna regenten una llibreria que es converteix en el centre de les intrigues de Roma. L'establiment és un símbol del clan català dels Borgia, que governa la ciutat amb mà de ferro, i per tant un objectiu a destruir per part de les grans famílies romanes que ordeixen la caiguda del papa Alexandre VI i dels seus fills, Joan, Cèsar i Lucrècia.

“El tema del llibre és la llibertat; el petit vol la llibertat i lluita contra el poder i el poder vol sotmetre el petit”. I també els llibres són importants: “Parlo d'una llibreria a la Roma dels Borgia regentada per uns catalans.”

Jordi Molist ha volgut “netejar la imatge dels Borgia; Alexandre VI va ser un Sant Pare molt més pare que sant, tots els Papes se saltaven els vots de castedat!; és el personatge de la nostra cultura més universal, però es va crear una llegenda negra al voltant seu i de la seva família, els historiadors moderns, però, descarten les orgies i enverinaments que se'ls atribueixen”. La manipulació mediàtica no és un invent de fa dos dies.

Per Molist, Alexandre VI “va ser un personatge carismàtic, molt sensual, molt valencià, extraordinàriament liberal... Em cau simpàtic, la veritat”.

Tot i les vendes, traduccions i premis (un cop guanyador i un finalista de l'Alfons X El Savi), no és gaire conegut. “Gairebé diria que no em sap greu, sóc feliç amb el que faig, que és el que m'agrada: escriure.” I segurament s'ho deu merèixer, després d'una espera tan llarga.