Punsola ‘versus' Espriu

Mataró reivindica sense complexos i en veu alta aquest 2013 el centenari del naixement del poeta Josep Punsola (1913-1949), un autor consolidat a casa i injustament poc conegut fora del municipi, malgrat la qualitat de les seves composicions. La capital del Maresme, a més, reclama una part de l'herència literària de Salvador Espriu que va incloure la ciutat en la seva obra amb el nom de Ciutat de les Santes, a mig camí entre la mítica Sinera i la seva estimada Lavínia. L'atzar de compartir data de commemoració obre la porta a tot un reguitzell de celebracions que, tant per separat com conjuntament, aprofundiran en el coneixement i, sobretot en el cas de Punsola, en el reconeixement de la seva obra.

Roser Trilla, portaveu de la comissió de l'Any Punsola, defensa la importància del llegat de l'autor mataroní. “No es tracta d'un poeta menor, però ens cal treure'l de Mataró perquè es conegui fora una obra sòlida i vitalista que es va acabar massa aviat”, va puntualitzat Trilla. Dins la programació prevista, destaca una mostra documental i un recorregut poètic a l'indret conegut com la Roca d'en Punsola i una ruta literària per la ciutat. Tot i això, el principal objectiu de la comissió és reeditar la seva obra completa que a dia d'avui ja no es pot trobar a les llibreries. Per Trilla, fer coincidir en un mateix temps Punsola i Espriu representa “sumar sinergies i compartir espais paisatgístics comuns en els dos autors que, com cal recordar, van ser bressolats per les mateixes ones”.

Mataró tampoc vol quedar al marge de la commemoració a nivell nacional de Salvador Espriu. Jaume Calsapeu, membre de la comissió de l'Any Espriu, insisteix que al contrari que Punsola, a Espriu cal portar-lo a la ciutat, fer-lo més proper a través de conferències, exposicions i lectures de la seva obra. Els dos poetes coincidiran el dia 20 de juliol en una experiència de maridatge entre lletres i vi al Celler Castellví sota el títol de Trenant placideses. Les dues comissions fomenten el paral·lelisme existent entre els dos poetes compartint fins i tot cartell, en què destaca la figura d'una ploma estilogràfica. Malgrat la bona predisposició de tractar conjuntament la trajectòria literària dels dos poetes, l'experiència vital d'ambdós autors és clarament contradictòria. La vitalitat de Punsola contrasta amb la desesperança d'Espriu i la senzillesa buscada en els versos del poeta mataroní és blanc sobre negre en les composicions fosques i tràgiques de l'autor de Primera història d'Ester.