L'illa misteriosa

Els qui vam estudiar el batxillerat antic, el de abans de l'EGB i, no cal dir-ho, de l'ESO, coneixem Fernando Poo perquè sortia als llibres d'història com una illa situada a la Guinea Equatorial (aleshores, Guinea Espanyola). El mosso del departament científic i escriptor Marc Pastor (Barcelona, 1977) l'ha triada com a escenari de la seva quarta novel·la Bioko (Amsterdam) i sense renunciar al seu caràcter d'indret on tenien lloc el segle XIX disputes colonials entre diversos països europeus, seu de companyies comercials i terra on s'enviaven reus i soldats indisciplinats, l'ha convertit en una barreja d'illa misteriosa de Jules Verne i la de Lost, de J.J. Abrams.

Les referències de d'aquesta novel·la de gènere, o, més ben dit, de barreja de gèneres, a la narrativa popular té un ampli ventall cronològic: des de la novel·la d'aventures del segle XIX –amb Stevenson, Defoe i, òbviament Conrad, del que intenta apropiar-se de l'horror d'El cor de les tenebres– fins a la moderna ciència-ficció de les sèries televisives actuals. Aquestes influències són, a vegades, de context i, a vegades, homenatges als personatges preferits de l'autor, dels quals en manlleva el nom, i en certs passatges fa servir el recurs de traslladar al seu univers estructures d'altres autors i tendències, com la narrativa de misteri anglosaxona.

Bioko és un intent, que encara no té prou força en la literatura catalana, de crear un univers de vocació popular que emparenti les nostres lletres amb la cultura de les sèries de televisió, els videojocs, el fulletó, els jocs de rol, el cinema i el còmic de fantasia i ciència ficció.