Novel·les del futur

Amb Naturaleza de la novela, Luis Goytisolo (Barcelona, 1935) ha obtingut el 41è premi Anagrama d'assaig, que convoca l'editorial de Jordi Herralde. El finalista és Librerías, un recorregut per les llibreries literàries del món, a càrrec de l'escriptor i periodista Jordi Carrión, nascut a Tarragona el 1976, però criat a Mataró.

Construït com una novel·la, l'assaig de Luis Goytisolo és la reflexió d'un novel·lista sobre el futur i les incerteses del gènere. L'obra planteja tot un seguit de preguntes, sovint amb respostes que entren dins un territori que també té com a fonament el passat. A partir de la constatació d'un model en crisi, l'escriptor desenvolupa les seves idees des del mateix concepte en metamorfosi, les relacions amb la narrativa cinematogràfica i la interacció amb grans mitjans com la televisió i internet. També incideix en quins són els orígens, característiques i factors directes o indirectes que van propiciar la seva formació com a gènere.

L'editor Jordi Herralde es va mostrar sorprès per aquesta reflexió concisa, que va al cor de les coses, sobre la novel·la al llarg dels segles dins la persistència de la gran literatura. Goytisolo va observar que l'evolució de la novel·la podria viure transformacions semblants a les de la pintura, la música i altres arts. També va explicar el model de novel·la, que va arribar a la màxima esplendor el segle XIX amb els realistes russos i francesos, i que a la primera meitat del segle XX havia estat “esplendorosa”. A partir de la sensació de decadència de després de la guerra, Goytisolo va dubtar si es produiria “una guillotina o més aviat el que van experimentar altres formes narratives del passat, com les cançons de gesta i la literatura oral”. La dissecció de Goytisolo parteix del concepte actual de novel·la, “molt vinculada al Renaixement, a la impremta i a la secularització”, en un moment en què “la pintura abandona les esglésies, la música deixa de ser religiosa i es converteix en clàssica, i l'arquitectura deixa de dedicar-se a construir catedrals fonamentalment”.

Per la seva banda, Jordi Carrión ha traçat un recorregut per les principals llibreries del planeta, un plànol que va des de la Strand de Nova York i la Shakespeare & Company de París fins a les sud-americanes i la Crusoe d'Istanbul.

Durant els seus més de quaranta anys, l'Anagrama ha estat atorgat a escriptors del prestigi com ara Xavier Rubert de Ventós, Sebastià Serrano, Eugenio Trías, Jordi Llobet, Pere Gimferrer i Carme Riera.