Romanyà evoca Rodoreda pels 30 anys de la seva mort

La Càtedra Maria Àngels Anglada de la Universitat de Girona i l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro, en col·laboració amb la Fundació Mercè Rodoreda de l'Institut d'Estudis Catalans, han organitzat una lectura pública de textos de l'autora de La plaça del Diamant a Romanyà de la Selva per dissabte que ve, dia 13 d'abril, coincidint amb la data exacta del trentè aniversari de la seva mort. La lectura, oberta a tothom qui desitgi participar-hi, amb inscripció prèvia (convé formalitzar-la a través d'un correu electrònic a les adreces [email protected] o [email protected]), tindrà lloc de les 11 del matí a les 2 del migdia a la plaça de l'església de Sant Martí de Romanyà, i cada participant disposarà de cinc minuts per llegir el fragment de text de Rodoreda que hagi escollit o, si ho prefereix, el que li hagi proposat l'organització.

Els actes de commemoració del trentè aniversari de la mort de l'escriptora començaran a 2/4 d'11 del matí amb la presentació del programa i un concert de la coral Santa Cecília a la mateixa plaça de l'Església. Finalitzada la lectura, els assistents podran quedar-se a dinar al restaurant El Refugi, que oferirà un menú especial a 15 euros (s'ha de fer reserva trucant al 972 83 70 10), abans de la visita guiada pels escenaris de Romanyà que van acompanyar Rodoreda els últims anys de la seva vida, a partir de les 4 de la tarda. L'homenatge es tancarà a les 6 amb una ofrena floral a la tomba de l'escriptora al petit cementiri de la vila.

Mercè Rodoreda va descobrir Romanyà l'any 1972, quan encara repartia la seva residència entre París, Ginebra i el pis del carrer Balmes de Barcelona, a través de la seva amiga Carme Manrubia, a casa de la qual, coneguda com El Senyal, passaria llargues temporades abans de fer-s'hi construir a prop el seu propi xalet, on es va traslladar l'any 1979.

En l'aïllament de les Gavarres, envoltada de vegetació i monuments prehistòrics, va arribar-li el reconeixement i la consagració com a escriptora, amb l'impuls de la publicació de les seves Obres completes, el 1977, un projecte que no va culminar, però, fins l'any del seu centenari, el passat 2008, o l'estrena del film de Francesc Betriu basat en la seva novel·la més coneguda, La plaça del Diamant, el 1982, que va contribuir enormement a popularitzar-la entre els nous lectors. Va ser aquí, també, entre l'ambient enigmàtic dels arbres i els dòlmens, on acabaria Mirall trencat, el 1974, i escriuria bona part dels contes del llibre Viatges i flors, la novel·la Quanta, quanta guerra... i la inquietant, inacabada i, al final, premonitòria, La mort i la primavera.