Escapolir-se de l'escomesa

El setembre de l'any passat, Joaquim Maria Puyal va pronunciar una conferència a la Universitat de Lleida amb motiu del lliurament del segon premi internacional de recerca en filologia catalana Joan Solà. El Dr. Joan Julià-Muné el va presentar amb elegància. Un auditori selecte els escoltava: l'encapçalava Adelaida Martínez, vídua de Joan Solà.

El discurs de Puyal, intens i farcit d'una improvisació treballada, acaba de sortir publicat. És un llibret prim que recull l'essència del que el mateix Solà va demanar a Puyal i al seu equip des d'aquestes pàgines de l'Avui l'any 2004: “A veure si un dia ens escriviu amb detall aquesta experiència apassionant i transcendental per a la llengua [les retransmissions futbolístiques en català]: què heu fet, per què, com, què caldria fer més…”

Val la pena llegir el discurs de Puyal per recordar que les transmissions en castellà eren referencials durant el franquisme, i que també ho eren fórmules barroques com ara zafarse del acoso. Mort el dictador, Puyal va fer la primera retransmissió radiofònica en català d'un partit de futbol (així com José Félix Pons, traspassat al març, va narrar el primer gol cantat en català en la història de la televisió). És interessant llegir els criteris que guien les transmissions de futbol: les “maneres tradicionals de dir” (amb els mistos, les sotanes i les barraques), les reflexions sobre els automatismes i la metàfora. ¡Quina immensa força comunicativa tenen el ritme, el to i la repetició de “Messi, Messi, encara Messi, encara Messi, més i més i més…”!

Joaquim Maria Puyal alerta de la interferència constant del castellà, sempre amb exemples, i valora els anglicismes ja consolidats, “que els seguidors havien catalanitzat des de l'oralitat” (flèquic, orsai, refli…). Joan Solà ha deixat escrit que Puyal ha catalanitzat el futbol d'una manera admirable, “miraculosa”.

Altres reflexions del mestre Puyal són prou valentes, i és una llàstima que en aquest punt el text només enumeri afirmacions que de ben segur que es podrien il·lustrar: la UEFA ignora el català i, sovint, el menysté; actituds individuals com la de Josep Guardiola han fet més pel català que el club com a club; molts joves que s'incorporen a l'ofici de la ràdio tenen poca consciència lingüística. N'hi ha més i més… però poques més.