Amb una altra brúixola

El drac de Sant Jordi té en realitat més d'un cap. Hi ha el de les novetats consagrades pels premis, que és el que treu més foc pels queixals, i gallejant ben a prop seu, el dels grans grups editorials, que previsiblement entronitzaran com el més venut de la diada Albert Espinosa i les seves Brúixoles que busquen somriures perduts. Però no es pot desestimar el lloc que ocupa el cap de les anomenades “aportacions locals”, que durant anys havia estat una mena de calaix de sastre entre erudit, institucional i folklòric que ha acabat, però, estirant el coll fins a fer-se un lloc més que digne entre les fumerades dels seus germans grans. Hi ha tingut molt a veure la florida d'editorials petites però de gran ambició, que ja no busquen el producte d'interès exclusivament territorial, sinó que aspiren a trobar lectors a qualsevol racó del país, sovint per mitjà de traduccions exquisides, com ara la memorable Antologia de Spoon River, d'Edgar Lee Masters (Llibres del Segle), o els Quaderns de notes de Lichtenberg (Ela Geminada). Per cenyir-nos a la creació pròpia, estan afavorint, a més, la proliferació de nous autors, com ara Esther Blanco, que presenta Mals hàbits a Gregal de Maçanet de la Selva, o M. Àngels Bosch, que debuta en la ficció amb Camí entre vinyes a través de Brau, igual que Mercè Saurina, que hi publica Com llunes de Saturn, finalista del Casero del 2010. També Núria Martí va fer el salt a l'edició gràcies a aquest premi, i ara que ja va per lliure treu a la llum els “vint contes perversos” d'Un excés de felicitat, al segell de Quim Curbet, que també presenta novetat: els articles reunits a l'atles personal El viatge del gironauta. El banyolí Miquel Aguirre publica La cortina de saca, amb què va guanyar el premi Calders de la UAB; Carles McCragh torna a la narrativa amb Els horitzontals i altres històries verticals (Cal·lígraf), i Mar Bosch, la més recent guanyadora del Casero, s'estrena a Empúries amb l'extraordinària Bedlam. Roger Vilà, vallesà establert a Santa Coloma de Farners, també enlluerna amb la seva primera obra, Marges, que li ha acollit Barcino, i l'olotí Esteve Vilanova renova el seu compromís ecològic amb la intriga de L'ull blau de Sibèria (Cossetània).

Encara dins de la narrativa, sobresurten les reaparicions de Josep M. Fonalleras, que torna a la novel·la amb l'elogiada Climent (Amsterdam), i el periodista Xevi Sala, que després de revelar-se el 2010 amb Les causes perdudes, presenta la intriga que ha ordit a En la pell d'un mort (Columna). També a casa nostra tenim alguns autors reconeguts de best-sellers, i poden fer-se un lloc entre els més venuts Miquel Fañanàs i La bruixa de pedra, Martí Gironell amb L'últim abat, o Núria Esponellà amb Una dona d'aigua, finalista del Bertrana. S'hi podria incloure també Javier Cercas i Les lleis de la frontera, ambientada a Girona.

Pel que fa a les obres de no ficció, mereixen un lloc destacat els dos volums imponents de les Memòries d'Aurora Bertrana, introbables des que es van publicar fa més de quaranta anys i que ha recuperat la Diputació. Feia dècades també que havien desaparegut dels aparadors les Converses amb Pau Casals de Josep M. Corredor, que per fi ha rehabilitat l'Ela Geminada, feliçment en complicitat amb Acontravent, que rescata una selecció dels seus articles a Contra la valoració de la mediocritat. Es pot considerar també una recuperació el Bocavulvari eròtic de la llengua catalana, que Pep Vila ha revisat per a CCG. En canvi, és tota una novetat, i de les més engrescadores, la història de la literatura catalana de ciència-ficció que Sebastià Roig aborda a El futur dels nostres avis, també a través de la Diputació, així com l'estudi de la pintura feta a Figueres des de finals del segle XIX fins al 1960 que presenta Mariona Seguranyes a La mirada persistent, editat per l'Ajuntament, i sobretot la crònica de la premsa sota la censura franquista que Narcís-Jordi Aragó extreu de la seva pròpia experiència a Periodisme sota sospita (Acontravent). També a l'editorial de Quim Torra veu la llum la recerca de Marta Pasqual sobre el Joan Sales editor, La ploma contra el silenci. En el camp de la biografia, tres de ben diferents: Gemma Domènech ressegueix la trajectòria de l'arquitecte gironí Emili Blanch i Roig (ICRPC); Josep Valls traça un retrat del missioner Joaquim Valls a Àfrica al cor (Brau), i Josep Pujol i Coll reconstrueix a la Biblioteca Valvi els Perfils de Xavier Monsalvatje. El periodista Gerard Bagué s'endinsa en territori inhòspit amb la seva crònica de La Girona pecadora (Llibres del Segle), mentre que Miquel Martín retorna al paisatge marítim el seu caràcter mitològic amb la recopilació de les Llegendes de mar de la Costa Brava, a Sidillà, el mateix segell on Jordi Bonet serveix El llibre del recuit, tan saborós com La cuina marinera de la Costa Brava (Farell) que ha cuinat l'incansable Jaume Fàbrega.

Pel que fa a la poesia, destaquen Cavada pell, de Roger Costa-Pau (Llibres del Segle), el primer llibre de Lluís Lucero, La lenta digestió de les crisàlides (CCG), i El convit (Viena), de la banyolina Elisabet Juncà, a més del nou poemari del xilè Jorge Morales, Los frutos invisibles (El Llop Ferotge). En narrativa infantil, és molt recomanable l'àlbum il·lustrat La Marta i la xocolata, de Lia Bertran, i per als lectors joves, tres apostes segures: Àngel Burgas, que presenta Noel et busca (La Galera); Maria Mercè Roca, amb Mil revolts (Barcanova), i Dolors Garcia i Cornellà, amb Vida, obres i secrets d'Helena Mascort (Bullent).