El Sant Jordi d'Espriu
Els textos d'Espriu tindran diferents revisions en espectacles de música, poesia, teatre...
Sant Jordi, la festa del llibre i la rosa que Catalunya ha sabut exportar al món, coincideix aquest any amb la magna celebració del centenari del naixement del poeta Salvador Espriu (1913-1985), que es va obrir oficialment el 23 de gener al Teatre Nacional de Catalunya i es clourà al desembre amb una cantata de música contemporània d'Enric Palomar al Palau de la Música.
El Punt Avui s'ha afegit des del primer moment a la commemoració de l'Any Espriu publicant la Frase del Dia i, per la diada d'avui, ha demanat a setanta personalitats catalanes del món de la cultura, la política, l'economia, l'esport i la societat en general que salvessin un mot, amb una breu argumentació del perquè. Els resultats es poden veure a les planes que segueixen, junt amb un ampli resum de les activitats que s'estan duent a terme a tot Catalunya, i de les que es faran a la població on va néixer Espriu (Santa Coloma de Farners) i en la que va immortalitzar: Sinera - Arenys de Mar. També s'ha sol·licitat la col·laboració de diversos especialistes perquè analitzin la seva obra des del punt de vista de la literatura, la poesia, la biografia, el teatre i les influències cabalístiques.
Exposicions i teatre
Rosa Delor, que escriu en aquestes planes i que ha establert les relacions de la poesia d'Espriu amb la càbala, coordina, precisament, l'exposició La càbala i Espriu, que es podrà veure a Girona el mes de maig, en el context de Girona. Temps de Flors i que també viatjarà a Barcelona, Lleida, Tarragona, Madrid i Tel-Aviv.
Amb tot, la gran exposició de l'Any Espriu tindrà lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), per al qual el comissari general de l'Any Espriu, Xavier Bru de Sala, ha projectat la mostra He mirat aquesta terra, que tractarà el tema Espriu i els catalans, amb comissariat de Julià Guillamón.
Els textos d'Espriu tindran diferents revisions en espectacles de música, poesia, teatre, etc., i en aquesta línia destaquen espectacle com ara Els ninots estrambòtics del Doctor Ripseu, de Jaume Boix, que dirigirà Jordi Coromina, i Viu Espriu, que, amb direcció de Carles Beltran, interpretaran Sílvia Bel, Llúcia Vives, Joan Sanmartí i altres actors i músics com, per exemple, Lautaro Rosas.
Teatre i poesia es troben en l'escenificació que han preparat Maria Cinta i Jaume Nadal, titulada Fes que siguin segurs els ponts del diàleg.
Hi ha altres autors que adapten obres d'Espriu: és el cas dels antics alumnes d'Adrià Gual, que preparen Ronda de la mort a Sinera, amb els mateixos actors que la van representar al seu dia, i la producció de Teresa Vilardell per al Grec, amb direcció de Fina Rius. L'espectacle amb el títol de Flames a la fosca, té el guió de la mateixa Rosa Delor, que, amb els actors Manel Barceló, Fina Rius, Salvador Miralles i l'escriptor Miquel de Palol, també hi té un paper.
L'Institut del Teatre promou l'escriptura d'obres dramatúrgiques curtes en català, perquè les representin nois i noies d'educació secundària, totes basades en l'univers espriuà. La proposta s'ha fet a diversos autors catalans, com ara Àngels Aymar, Sergi Belbel, Carles Batlle, Joan Cavallé, Lluïsa Cunillé, Beth Escudé, Pablo Ley, Albert Mestres, Pau Miró, Enric Nolla, David Plana, Pere Riera, entre altres.
Un doble CD i diversos espectacles de música, poesia i teatre
Un dels grans reptes de l'Any Espriu és la difusió i la promoció dels seus poemes musicats. Picap prepara la publicació d'un doble CD per finals de maig, amb producció de Toni Xuclà, que es titula Amb música ho escoltaries potser millor, que també és el nom de la l'espectacle que ha creat amb la cantant Gemma Humet. El primer disc estarà interpretat, a més, per artistes com ara Clara Segura, Dolo Beltran, Lídia Guevara, Blaumut i Pau Alabajos; el segon CD, en canvi, és un recopilatori de cançons amb textos d'Espriu ja publicades. En aquest cas, hi trobem dues versions d'Assaig de càntic en el temple, una del desaparegut Ovidi Montllor, i l'altra, de Guillermina Mota. Altres artistes que canten Espriu són Ramon Muntaner, Marcel Casellas, Núria Feliu, l'Orquestra Plateria, Oriol Tramvia, Santi Arisa i Celdoni Fonoll.
Al voltant de l'Any Espriu s'han preparat nombrosos espectacles: és el cas d'El món perdut de Salvador Espriu, que escenifiquen Joan Massotkleiner i Toti Soler. Per la seva banda, Rosa Novell, acompanyada de Fanny Silvestre, interpreta Les veus del carrer. El cantautor Dídac Rocher musica El minotaure i Teseu, i la Cobla Catalana de Sons Especials, de Marcel Casellas i Laia Carreras, presenten l'espectacle A la vora de Sinera. El grup Marduix ha programat una improvisació per a titelles amb l'Auca d'Ester sense H, i la Destil·leria Cultural Alambiq, l'obra Si n'era un somni.
Tota la prosa narrativa i la poesia
Després de la publicació de l'obra Espriu, transparent. Biografia d'Agustí Pons, el Grup 62, a través de l'editorial
Labutxaca publicarà el corpus literari del centenari de Salvador Espriu, en dos volums, que reunirà tota la prosa narrativa i la poesia. L'edició de la prosa ha anat a càrrec de Gabriella Gavagnin i Víctor Martínez-Gil, i Olívia Gassol s'ha fer càrrec de la poesia. Els dos volums es presenten en una capsa conjunta, i la publicació està prevista pel 21 de maig. Uns dies més tard, el 6 de juny, sortirà a la venda la novel·la sobre l'amistat de joventut entre Espriu i Rosselló-Pòrcel que ha escrit Sebastià Alzamora amb el títol Dos amics de vint anys.
La narració se situa el 1938, any de la mort de rosselló-Pòrcel: “Davant el seu amic inconscient, Salvador rememora l'amistat que l'ha unit a Bartomeu. Cap dels dos no ha fet encara 25 anys, i tenen molt en comú: són intel·lectualment brillants i ambiciosos; estimen l'art i la literatura; són insolents, provocadors i senten l'exaltació de la vida; s'admiren mútuament i han navegat d'una punta a l'altra de la Mediterrània. Tot ho han compartit i celebrat, i és possible que s'hagin enamorat de la mateixa noia. Aquest enamorament i la diversitat d'orígens socials i de posició ideològica els ha acabat allunyant.”
Un dels grans objectius de l'Any Espriu, a més de divulgar la seva obra, és impulsar-ne la lectura. Així ja s'ha dut a terme en algunes de les manifestacions literàries que s'han celebrat, i es continuarà promovent a la diada de Sant Jordi, amb actes, conferències i lectures en moltes poblacions catalanes. Espriu també serà el gran protagonista de la Setmana del Llibre en Català i es promou la lectura de la seva obra a través de la Xarxa de Biblioteques.
