“Espanya no ens entén ni fa cap esforç per entendre'ns”

El capellà no s'hi ha de ficar, en política, i ha de ser tothom. I de fet, sóc de tothom. Però naturalment tinc la meva posició. Tot comença per un dolor que tinc. Molts dels nostres polítics, no diré tots, pensen més en el partit que en el país. I això et fa posar trist. I aquí hi ha la tristesa d'aquest llibre, en què justament en faig broma.

No, estic dolgut. Perquè no ens entenen ni fan cap esforç per entendre'ns. Però és que Madrid no fa cap esforç per entendre Castella. Mira, hi ha un moment en què descobreixes una cosa. Jo, com a català, històricament no tinc res a veure amb Don Pelayo. I hi ha un carrer a Barcelona dedicat a aquest senyor.

És tristament així, sí.

Saps què passa, que han de posar-hi pomada. Jo, si em trobés en la pell d'aquests, et diré la veritat: em fa tant respecte perquè no sabria què fer. Posa't en el paper del Mas, del Junqueras... Què has de fer?

En Junqueras, si les coses funcionessin normalment, seria el primer president de la Generalitat independent. És un home molt dotat, molt capaç. Però ara hi ha un moment en què es retreu.

La veureu. Jo, als 93 anys, què vols que esperi. Jo em temo una cosa, com més temps passi, més difícil. Si no es fa de seguida, més difícil.

Mort Martí l'Humà, que tenia una certa unitat, ja ens vam començar a dividir. Després, comencen els nyerros i els cadells, la Biga i la Busca, després els austriacistes i els botiflers, els liberals i els carlins, i després el que vulguis, amb una mena d'odis fraterns horribles. Hem passat tants segles sense poder-nos governar que hem degenerat. La primera cosa que haurem de fer, si arriba la independència, és començar un procés de regeneració en què tots els partits col·laborin a treballar per assolir el mateix objectiu.

Que no es fiqui en llibres de cavalleries. Però ho respecto. Que surti una monja així està molt bé, perquè, a més a més, qui s'escandalitza no pensa en santa Caterina de Siena, que estava ficada en tot. A més, una monja, a pesar que sigui molt il·lustrada, treu una santa innocència del claustre. És a dir, és una mirada meravellada i sorpresa de com funciona el món.

Massa bo. És magnífic i entusiasmador. Però allò que en diuen la cúria és tan compacta que no sé si se'n sortirà. Que hi hagi un papa d'origen jesuïta i que es posi Francesc d'Assís és maco, eh. Perquè dos personatges fonamentals de la història de l'Església són sant Ignasi de Loiola i sant Francesc. Tots dos admirables, però semblants no ho són gaire, perquè jo no m'imagino sant Ignasi predicant en calçotets, cosa que va fer sant Francesc.

La caverna mediàtica ha trampejat la guerra nostra. Hi ha un principi per a un català fonamental: tant el Franco com el Negrín eren rabiosament anticatalans. Catalunya no hauria guanyat la guerra. I, després, el Negrín va fer unes coses amb la meva lleva que no tenen nom. Ens vam incorporar el 27 d'abril del 1938. El 10 de maig, compta quants dies hi ha, 13 dies, entràvem en combat sense saber fer res.

Sí, però m'atipa. Ja n'estic content, però, saps quina és la temptació més grossa que tindria ara? Anar-me'n a morir a Colòmbia, tranquil i desconegut.

Però no desconegut. Saps què he hagut de fer? Muntar-me l'enterrament, dir on vull que m'enterrin [a Gósol] i tot plegat.