“El teatre amateur supleix amb idees la falta de diners”

Penso que fa temps que demostrem que la qualitat és una fita irrenunciable en els muntatges amateurs. Les connotacions negatives vinculades a un teatre fet amb una sabata i una espardenya que no aspira a res s'estan superant. Ens exigim tant o més que els professionals perquè el nivell sigui tan alt com sigui possible.

Bàsicament, el pressupost que permet fer grans produccions. No hi podem arribar, però això no ens priva d'afrontar reptes i sortir-nos-en amb dignitat dalt de l'escenari. Sent més prosaics, podríem dir que en el nostre àmbit s'hi ve a disfrutar, no a guanyar-s'hi la vida.

Hem hagut de fer una tria amb el suport de la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya que ha rebut més d'un centenar de propostes i que ha volgut garantir un nivell òptim, a banda que hi estiguin representats tots els territoris.

Crec que ens afavoreix, perquè el teatre té moltes maneres d'expressar-se i ens permet apropar-nos-hi des d'òptiques molt diverses.

Estem en uns moments molt complicats, però com a entitats ens en sortim prou bé. Quan hi havia diners arreu, les administracions només contractaven professionals i grans espectacles. Ara s'adonen que som nosaltres els que els podem garantir una programació estable de teatre.

Després d'onze anys, crec que estem prou definits i que el principal objectiu que ens mou és ser l'aparador del teatre amateur que es fa a Catalunya. És cert, però, que cada cop hi ha més programadors que s'interessen en això que fem, i ens ajuda a projectar-nos a l'exterior.

Els voluntaris! Sens dubte són la nostra força i ens permeten assegurar que tot anirà com un rellotge. Són el nostre motor.

Tenim la sort de congeniar diferents factors: bons espais, un públic que respon i els sectors comercials i de restauració, que s'hi aboquen. Sí, és un bon lloc.

Hi ha algú que se n'hagi escapat? Però afortunadament en el nostre cas els diners mai no ens han marcat. Suplim els diners amb idees i som capaços de reformar, refer i repintar tot allò que cau a les nostres mans.

Quan no bases la continuïtat del projecte en funció de les ajudes públiques que reps, no. Agraïm tots els suports, és clar. Però hem de saber resoldre els nostres problemes amb els nostres mitjans. Creem activitats i, si després arriben diners de les administracions, doncs benvinguts.

Pot ser un bon inici, però no ha de ser l'únic. Des del Centre Cultural i Recreatiu sempre hem treballat en aquest sentit –ens vam inventar el festival Arts d'Estiu– i la població disposa d'una xarxa d'entitats culturals molt activa. El nostre handicap és que no ens sabem vendre, i hem de començar a creure'ns-ho.

Mai hem volgut créixer massa de pressa. Anem pas a pas, però sempre amb la vista posada a millorar. En aquesta onzena edició hem treballat amb molt més temps i tenim la tranquil·litat que tot ho tenim més o menys enllestit. Potser d'aquí a un parell d'anys arribarem al límit d'assistents, però en cap cas acabarem la corda.