La veu dels aturats

Un projecte artístic titulat 25% deixa clares les seves intencions. Què pot fer l'art o, més ben dit, què ha de fer l'art, sí o sí, davant d'un drama tan esfereïdor com és el fet que una quarta part de la població catalana (prop d'un milió de persones) estigui aturada? Aquesta és la reflexió principal que planteja el pavelló català de la 55a edició de la Biennal d'Art de Venècia, que se celebrarà de l'1 de juny al 24 de novembre. Una reflexió que va molt més enllà del projecte en si, perquè interpel·la tots els estaments de l'art contemporani i els convida, més i tot, els exigeix, a tenir una actitud de compromís rotunda amb la realitat més crua d'avui.

Catalunya anirà a Venècia amb el 25% d'aturats del país, representats en una proposta concebuda per l'artista Francesc Torres i desplegada pel comissari Jordi Balló, que hi ha implicat també la cineasta Mercedes Álvarez. Representats amb veu pròpia a través de vuit persones excloses del mercat laboral, de perfils diversos, que els artífexs del projecte han seleccionat consultant associacions, sindicats, Càritas i plataformes de desnonats.

Són Gessamí Sánchez Ollé, de 33 anys, bioquímica, membre de la Federació de Joves Investigadors Precaris; Noèlia Asensi, de 32 anys, arquitecta amb projectes sobre art efímer; Aura Jobita Gonzáles, una equatoriana de 45 anys, treballadora domèstica i operària de fàbrica; Pedro González, de 48 anys, treballador del metall; Cyntia Terrade, de 22 anys, sense experiència laboral; Mamadou Kheraba Drame, un senegalès de 43 anys que treballa en el reciclatge; Alejandro Roldán, de 60 anys, membre de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de l'Hospitalet de Llobregat, i Joan Andreu Parra, de 42 anys, excaixer en diverses sucursals bancàries i ara a la recerca d'una feina ètica.

Tots ells són, emfasitza Torres, “coautors” de la peça, perquè han hagut de treballar per elaborar-la, s'hi han implicat a fons i han hagut de prendre decisions importants, i per això se'ls ha remunerat. Primer, van obrir les portes de casa seva i les de la seva vida a Francesc Torres, que va conviure amb ells un parell de setmanes i els va fotografiar. De cadascun d'ells, a la Biennal s'exposarà un retrat de grans dimensions i una sèrie d'imatges que evoquen i invoquen la seva quotidianitat.

El projecte no s'acaba aquí. Als vuit aturats els van demanar dues coses més, que també s'integraran a la instal·lació de Venècia. Un objecte personal pel qual senten debilitat estètica o emocional i una obra d'art que van escollir de la col·lecció permanent del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba). Només Noèlia Asensi havia visitat el museu abans. Aquí és on va intervenir Mercedes Álvarez, que va filmar el passeig pel museu i les raons per les quals van triar les obres (de Carlos Pazos, Federico Guzmán, Alan Sekula, Jaume Xifra, Esther Ferrer, Jorge Oteiza, Hans Haacke i Perejaume; tots, i en el cas d'Oteiza els seus hereus, han donat permís perquè les obres figurin en l'esdeveniment artístic).

Per tant, al pavelló català (enguany, estrictament català, perquè el govern balear s'ha desentès de l'Institut Ramon Llull, organisme que organitza el projecte de la Biennal de Venècia) hi haurà divuit artistes: Torres i Álvarez, els vuit aturats i les vuit firmes del fons del Macba. El rol de comissari de Balló també s'ha diluït, en certa manera, en alguna cosa més. I aquesta és, entenen els promotors, la grandesa del projecte, que vol irradiar la idea d'un art que el fa tota la societat i que es mulla sense timidesa pels mals del seu temps.

“Anirem a Venècia amb la dimensió més profunda, útil i sensible de l'art”, subratlla el conseller de Cultura, Ferran Mascarell. El director del Llull, Vicenç Villatoro, creu que era obligat fer-ho així: “Segur que la Biennal no viurà al marge del que està passant al món.” “És un projecte honest. Tothom té alguna cosa a dir i dret a ser escoltat. Si tot això té cap objectiu és no donar la situació actual per feta, no aixecar murs infranquejables i aixecar una veu contra la conformitat”, diu Balló. I Torres rebla el clau així: “No és el fet d'estar a l'atur el que defineix els vuit personatges, sinó que són ciutadans amb una gran resistència.”

El pavelló català, que per tercer any s'emmarca dins dels Eventi Collaterali de la Biennal, estrenarà seu: els Cantieri Navali, de poc menys de 400 m². Torres ja s'ha mobilitzat perquè la peça també es pugui veure a Catalunya, segurament al Macba, més endavant. “S'ha de veure aquí”, exclama.