“L'alguerès està en greu risc perquè no es parla als fills”

Hi ha una situació molt greu perquè la majoria dels pares ja no transmeten l'alguerès als fills. Per això, si pensem en el futur, les pròximes generacions no podran ensenyar l'alguerès als fills perquè no tenen competència de la llengua, i, si en tenen, és passiva, molt limitada.

Exacte. Hi ha un ús social molt escàs. Sobretot en les generacions joves. Hi ha persones d'una certa edat que entre elles usen sobretot o exclusivament l'alguerès, però que fan servir l'italià quan parlen amb les generacions joves. És una llengua que viu d'una manera gairebé submergida. Si un català arriba a l'Alguer, la primera impressió és que s'ha perdut l'alguerès. I si troba persones que el parlin, és possible que si els pregunta li contestin en italià. Cal estimular-los perquè canviïn de codi i parlin en alguerès, perquè la llengua oficial, la que té un prestigi, un predomini, i que s'obliga en certa manera a usar com a primera llengua, és l'italià.

Miri, a l'escola l'escolarització a la pràctica ha ensenyat als algueresos que la llengua natural, pròpia, és una llengua que no té importància, que és preferible utilitzar l'italià perquè l'italià és més gratificador des del punt de vista social. I els pares van acabant decidint no parlar en alguerès als fills perquè els deien que fer-ho podia perjudicar l'aprenentatge de l'italià. Entre ells van continuar parlant en alguerès, però amb els fills i néts, en italià.

Sí que hi és. És una situació molt contradictòria, perquè si preguntes a un alguerès si té estima per la llengua, la resposta és que sí, que l'estima, que n'està orgullós i que la parla més que l'italià, però en realitat no ho fa.

Que a l'Alguer hi hagués una política lingüística, però per tenir-la cal que els polítics puguin comptar amb la resposta de l'electorat. Gairebé la meitat d'habitants són nouvinguts d'altres parts de Sardenya, que tenen com a llengua el sard, i aquestes persones no tenen cap mena de vinculació amb la llengua nostra. I algunes tenen un sentit de conflictivitat. Per això, els polítics no concreten una política de promoció de l'alguerès perquè tenen por de disgustar l'electorat sard.

Sempre s'han comportat amb indiferència cap a la llengua. Alguns dirien que no dic la veritat i que s'han fet coses. Però són coses que són episòdiques, sense incidència, que no fan pujar l'ús social: subvencionar conferències, actes públics...

No, només italià. Tenim una llei estatal de tutela de les llengües minoritàries, però la llengua estatal és l'única que es consent en l'ensenyament. Hi ha un problema: qui ha de concretar la llei són les òrgans polítics administratius i fins ara a Sardenya no han fet res. Només enguany, l'oficina provincial escolar ha enviat a les escoles un imprès que els pares havien de signar on hi havia dues possibilitats: l'ensenyament del català i del sard. Finalment, a causa de la polèmica a l'Alguer s'ha retirat i s'espera que l'any que ve es tornarà a enviar només amb l'opció del català.

En un pla teòric, la defensa del sard no hauria de perjudicar l'Alguer si les institucions respectessin el principi de territorialitat. Però el contacte pot ser molt negatiu. Hi ha persones més “intel·lectuals” que diuen que en el moment en què hi ha un nombre considerable de sards, s'ha de defensar també el sard, però és un acte absurd, perquè amb les dues llengües en el mateix pla el resultat és un desastre.

Hi ha molta simpatia pels catalans i crec que tothom a l'Alguer veu com una cosa positiva els vols de Ryanair. perquè noten que hi ha la possibilitat de crear relacions.