El laboratori d'Europa
Bauman veu “obstacles innecessaris” a la integració de Catalunya dins la Unió
El sociòleg polonès opina que cap país europeu es pot permetre anar per lliure
Pel sociòleg polonès Zygmunt Bauman Europa és ara mateix un gran laboratori immers no se sap ben bé si en els dolors de part d'alguna nova forma d'organització mundial o en els dolors d'una mort agònica que s'expressa per mitjà d'una crisi global, però en qualsevol cas té molt clar que “és preferible ser-hi a dins que no a fora”. Fins i tot per a un país com Grècia? “Sense cap dubte”, respon fulminant el pensador, convidat aquesta setmana per la Càtedra Ferrater Mora per impartir a Girona un seminari sobre els reptes de l'anomenada modernitat líquida, un concepte desenvolupat per ell mateix per definir la inestabilitat i les incerteses en els temps presents. “Ser fora de la Unió Europea seria catastròfic”, va dir ahir Bauman en una conferència de premsa per als mitjans, i va afegir-hi: “No hi ha cap país que pugui anar sol pel món, excepte potser la Xina, i així i tot depèn dels altres per a l'expansió comercial”. Respecte a quin lloc ocuparien les identitats no reconegudes com ara Catalunya, Llombardia o Escòcia en aquesta “Europa en construcció”, Bauman considera que es plantegen “obstacles innecessaris” a la seva integració. “Si hi ha actualment 27 estats, per què no podria haver-n'hi 35?”, es va preguntar. Simplement, considera que aquestes nacionalitats plantegen “una situació sense precedents a Europa”, i en lloc de buscar-hi solucions “es presenten com una exigència i un problema”.
Pel que fa al paper hegemònic que exerceix Alemanya al continent, el pensador va referir-se al dilema entre “una Alemanya europeïtzada o una Europa germanitzada”, i va conjecturar que Angela Merkel probablement segueix el consell que al seu dia Maquiavel va donar al seu Príncep i “aspira a ser estimada pels alemanys però temuda pels europeus”. Bauman, que adverteix que amb les seves reflexions intenta comprendre el que passa al seu voltant però no erigir-se en portador de cap missatge salvador, creu que Europa ha de jugar un paper fonamental en la construcció d'un nou ordre (“el present d'Europa és el futur del món”, va dir), encara que va aclarir que això no significa que estigui a favor d'“un govern únic del qual no fos possible escapar-se”. Pel que fa a la crisi econòmica, va considerar-la el reflex d'una llarga etapa de prosperitat que ha consistit a “obtenir ara el plaer i pagar després”, un mecanisme pervers fruit d'“un progrés no sostenible que passa factura”.