Art concentrat

És possible que el Consell de Cent com a carrer principal de les galeries d'art de Barcelona tingui els dies comptats. Qui diu Consell de Cent diu una manera de funcionar de les galeries que la crisi –i no només la crisi– ha desgastat profundament. Vol dir això que les galeries moriran? Algunes, sens dubte, però la capacitat de resistència del sector és tan sorprenent que encara hi ha qui és a temps de repensar el seu futur. A això s'agafen les jornades Art i galerisme, que organitza el Gremi de Galeries durant quatre dies: ahir, avui i dimarts i dimecres vinents.

El cèntric –i caríssim– Consell de Cent pot morir demà mateix, però les galeries, no. I menys si estan unides. O, més que unides, concentrades. Joan Anton Maragall, president d'Art Barcelona, va llançar, més que una idea, un somni, que va rebre amb força entusiasme el nombrós públic que es va congregar a l'Arts Santa Mònica, seu de les jornades: ¿i si les galeries ocupessin en massa una zona perifèrica, “posem per cas al Prat, unes naus industrials de cinc mil metres quadrats”, que els permetés disposar de més espai a menys cost, compartir complicitats i aliances i sacsejar l'ensopit ambient artístic amb tot d'esdeveniments? Vet aquí el que és, o seria, un canvi de mentalitat.

Qui diu el Prat diu l'antiga fàbrica Fabra i Coats, seu actual del centre d'art contemporani de Barcelona, de titularitat municipal. Aquesta seria la idea, o el somni, per revertir una situació que ja és del tot insostenible: erigir un nou nucli de galeries amb noves dinàmiques. La fi de la llei dels lloguers de renda antiga, el 2014, ho pot precipitar, intueix Maragall.

El debat d'ahir va explorar amb il·lusió aquest nou model, sense ignorar els grans mals del sector. El més important, la feblesa del mercat local. “S'ha de reactivar, ha de ser el nostre objectiu. Hem de recuperar els col·leccionistes perduts, perquè els hem perdut”, va etzibar Àngels de la Mota, fins fa poc portaveu de Galeristes Independents, associació que ara s'ha integrat a Art Barcelona. Recuperar i “crear nous públics”, va afegir-hi Jaume Vidal, cap de cultura d'El Punt Avui. “Les galeries estan buides, i és una gran pena. Si les galeries es reivindiquen com a espais de cultura, han de cultivar el futur col·leccionisme”, creu Vidal.

“Són moments difícils, però molt apassionants”, va exclamar Albert Gran, el president del gremi. Es poden buscar molts culpables externs, és el més fàcil de fer, però en el fons els galeristes saben que bona part de la transformació que han d'afrontar és a les seves mans. “Qui sap si estem massa encotillats en una manera de treballar.” Reflexió, inquietant, que va engaltar Carme Espinet, d'Art Catalunya.