Història d'una amistat

“Vivien la literatura com una extensió de la vida.” Així va resumir Sebastià Alzamora el contingut de la seva última obra, Dos amics de vint anys, una nouvelle sobre la relació del poeta mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel amb Salvador Espriu. L'editor de Proa, Josep Lluch, va voler posar èmfasi en el centenari dels dos escriptors, l'un, mort prematurament com a conseqüència de la tuberculosi amb només 24 anys. Fa poc més de cinc mesos, Agustí Pons presentava, també a Proa, la biografia d'Espriu, i ara apareix aquesta novel·la intensa i dialogada sobre l'alegria de viure, amb un creuer travessant la Mediterrània durant els anys aperturistes de la República i amb personatges femenins sucosos, com ara Amàlia Tineo i Mercè Muntanyola, que després seria esposa de l'historiador Pere de Palol i mare de l'escriptor Miquel de Palol.

Es tracta d'una obra que rescata l'amistat de dos amics de 20 anys, superdotats, un que estava en ple procés poètic (Rosselló) i l'altre que s'iniciava com a narrador (Espriu). La mort del primer desviaria cap a la poesia Espriu, que al llarg de tota la seva obra va manifestar la seva admiració pel seu amic de joventut, que el va marcar de per vida, tot i que es distanciarien per qüestions sentimentals i segurament per posicions polítiques, a causa dels fets de l'octubre del 1934, en què Espriu va considerar insensat Lluís Companys en la declaració de l'Estat català. Dins un text novel·lat i guiat per Espriu, però amb Rosselló com a tema, Alzamora ha gestat una obra amb els dos joves com a protagonistes. Són dos autors que ha admirat fins al punt de reconèixer que s'ha dedicat a la literatura després de descobrir Rosselló quan tenia 14 anys en una classe de Damià Pons: “Espriu va recordar la resta de la seva vida Rosselló com el seu gran amic, a qui veia com la personificació de la mort d'un país, que ho prometia tot i que va acabar en no-res.”