“ Els col·leccionistes han perdut la por a exposar”

Primer de tot he de dir que seré continuista respecte a la feina que ha fet Sara Puig, que no és poca cosa, perquè ella va engegar el projecte, va portar a terme el canvi de seu des del carrer València al carrer Diputació i ha desenvolupat una línia molt coherent de treball de donar visibilitat a les col·leccions d'art privades amb vocació pública, que evidentment continuarem. La Godia va ser una institució pionera en la difusió de col·leccions privades. Fa vint anys era una tasca ben difícil perquè els col·leccionistes tenien, no sé si ben bé por, però sí un cert pudor, a exposar. Però les coses han canviat i ara han perdut la por perquè també hi ha un reconeixement més gran per part dels museus públics.

És clar, però això de moment no passarà perquè corren temps molt durs, potser els més durs des de després de la Guerra Civil. El 21% de l'IVA cultural i la inexistència de la llei de mecenatge destrueixen el teixit cultural. Però aquests temps ens exigeixen un esforç d'adaptació, un canvi de xip perquè res no serà mai més el que era.

Continua comprant i té la voluntat de dinamitzar la col·lecció. En altres llocs del món, com als EUA, no està mal vist que un museu o una fundació es vengui una obra per comprar-ne d'altres. L'altre dia el col·leccionista mexicà Juan Antonio Pérez Simón va dir a Barcelona una frase molt significativa: “Al principi mirava malament i després vaig aprendre a mirar.” Això vol dir que tothom aprèn mentre col·lecciona, que pots canviar de gustos depenent de moltes coses. No és més lícit que t'agradi més l'art contemporani, de l'època que t'ha tocat viure? Encara em sobten els col·leccionistes que només compren art del passat.

Simplement no ho descartem perquè en aquest moment l'interès de Liliana Godia és l'art contemporani. És cert que al llarg d'aquest anys Liliana ha completat el llegat del pare, amb diverses adquisicions d'art antic i modern. Hi està molt vinculada emocionalment, però això no treu que el fons s'hagi de dinamitzar, fer més visible, exposar-lo fora i completar-lo.

Mantindrem, com fins ara, el ritme de dues a l'any, una de gran i una de petita, sempre amb el criteri de donar visibilitat a les col·leccions privades i buscant la màxima qualitat possible. La temporada pròxima, a l'octubre, obrirem amb una mostra d'una col·lecció d'art contemporani catalana, però en aquests moments tenim col·leccions d'art de països emergents, com els llatinoamericans, Rússia, l'Índia, la Xina i altres països asiàtics, que tenen un gran interès a exposar a Europa, i especialment a Barcelona, que és una ciutat que està de moda. El 2014, celebrarem el 15è aniversari de la fundació amb una gran exposició que vincularà els nostres fons amb altres col·leccions privades i públiques.

Això depèn perquè cada mostra temporal pot portar un tipus de públic determinat, i evidentment aporten més visibilitat a la fundació. Però actualment estem treballant per accedir a audiències que no necessàriament han de ser públic físic, que poden estar a la xarxa només. El públic físic és només un tipus d'audiència i volem treballar aquest tipus de públic no presencial.

Hem d'aprofitar el fet que la seu de la fundació és la Casa Garriga Nogués, un edifici modernista molt potent, que per nosaltres és un valor afegit. A més, estem molt cèntrics i això també ho hem d'explotar. L'any passat vam tenir 20.000 visitants i és cert que, quan no hi ha exposició temporal, notem un descens de públic. El que sí que hem apreciat és un augment dels turistes –pràcticament la meitat del total–. Estem dins de la Ruta del Modernisme, però, és clar, les col·leccions que exposem (més riques en medieval i contemporani) no s'adiuen tant amb aquest perfil. Però aquesta barreja proporciona a la fundació una personalitat especial. Hi ha un visitant molt interessat en arquitectura-cuina-art-vi. Aquest és el nostre perfil de visitant de fora.

Reformarem profundament la web perquè sigui també un gestor de continguts. Una de les nostres prioritats és la investigació sobre la història del col·leccionisme a Catalunya, sobre la qual ja hi ha grups de treball a la Universitat de Barcelona i a l'Autònoma. És un tema central per a la història de l'art català perquè la majoria de museus públics s'han nodrit de col·leccions privades.