La porta de Tàrraco
El nou centre d'interpretació i el recorregut museïtzat per la pedrera romana del Mèdol serviran de “porta d'entrada” de les visites al conjunt de Tarragona
El violoncel·lista Pau Casals hi va dirigir un concert, per la seva bona acústica, considerada com un auditori natural únic al món; Santiago Rusiñol el va pintar, molts poetes i escriptors n'han expressat les seves evocacions; i fins i tot el president de la Generalitat Francesc Macià el volia convertir en el panteó dels catalans il·lustres. La pedrera romana del Mèdol de Tarragona és un lloc natural, històric i cultural impressionant, que sembla que amagui algun misteri, i que els romans van saber aprofitar de ple. Aquí hi van extreure la pedra amb la qual es van construir alguns dels monuments més importants de Tàrraco, com ara les muralles, l'amfiteatre i el circ, que encara avui en dia es conserven com a monuments que demostren la importància de la ciutat en aquella època, quan va ser la capital de la Hispània Citerior.
El Mèdol, que es troba a tocar de l'AP-7, és un dels tretze monuments de Tàrraco declarats patrimoni mundial de la Unesco. Però l'únic al món que es troba en mans d'una entitat com una concessionària d'autopistes: Abertis n'és la propietària, un fet inusual que ara, quan les inversions de l'administració pública són pràcticament inexistents, beneficiarà el monument. I és que Abertis acaba d'iniciar un ambiciós projecte de rehabilitació, que suposa una inversió d'1,5 milions.
El projecte –dirigit per l'arquitecte Joan Albert Adell– es desdobla en dues actuacions: d'una banda, la creació d'un centre d'interpretació; i de l'altra, un itinerari museïtzat per onze hectàrees de l'antiga zona d'extracció de pedra.
La construcció del centre d'interpretació ja ha començat. Està situat a l'àrea de servei de l'AP-7 del mateix nom i, segons Josep Lluís Giménez, director general d'Abertis, serà “la porta d'entrada a Tàrraco, el punt d'inici de les visites a tot l'entorn arqueològic de Tarragona”. En aquest centre hi haurà una gran sala de projeccions –el revestiment de les parts imitarà la textura de la pedra del Mèdol– on contínuament s'hi podran veure tres audiovisuals: un que explicarà què és el Mèdol i la seva relació amb Tàrraco; un altre que mostrarà la relació que hi van tenir diversos personatges del món de la cultura i la política; i un tercer, amb projeccions estàtiques a les parets dels monuments que es van construir amb la pedra extreta d'aquesta zona, que va començar a funcionar com a pedrera al segle III aC.
Des del centre d'interpretació arrencarà un itinerari museïtzat per l'antiga pedrera romana, a través de senderons. Durant el trajecte, que durarà unes dues hores a peu, el visitant es trobarà amb diversos punts de mirador i amb un gran observatori situat al capdamunt d'un turó.
Agulla del Mèdol
El recorregut a peu passarà pel clot del Mèdol, la part més coneguda del jaciment, en el qual es troba la imponent agulla de pedra, única a tot l'imperi romà, testimoni de la seva fondària original (fa uns 16 metres d'alçada). En aquests moments, aquest gran monòlit es troba cobert per una bastida, per evitar que es malmeti durant les obres. La previsió és que la pedrera pugui reobrir a la tardor. I, a més de l'accés des de l'autopista, es crearà un nou vial des de l'N-340.
Com a pas previ a aquestes actuacions, els geòlegs i arqueòlegs que participen en els treballs han començat ja a a fer prospeccions arqueològiques i amb georadar al terreny, que serviran per concretar la datació dels elements que es troben al jaciment i “per entendre el funcionament i les tècniques d'extracció de la pedrera romana”, segons Anna Gutiérrez, arqueòloga de l'ICAC (Institut Català d'Arqueologia Clàssica) i directora dels treballs arqueològics al Mèdol.
Interrogants
Els interrogants que planen sobre el Mèdol encara són molts. Fins fa poc es pensava que la pedrera romana tenia una extensió d'onze hectàrees. Però un incendi forestal que va afectar el terreny, el juliol del 2010 i que va cremar prop de 100 hectàrees de terreny, van fer aflorar noves zones, fins aleshores desconegudes. Aquest fet, juntament amb la neteja de la vegetació que s'hi acaba de fer ara (i que ha inclòs la tala de més de 200 arbres), ha posat al descobert molts elements nous, però també ha obert molts interrogants: per exemple, quin ús tenia per als romans el gegantesc bloc de pedra que s'ha descobert ara, o quin sentit tenien els misteriosos forats en forma de nínxol que han aparegut en un altre bloc de roca. La investigació de geòlegs i arqueòlegs continua oberta.
Espectacles de recreació històrica als monuments
El festival de reconstrucció històrica Tàrraco Viva, que cada any té lloc al maig, ha quedat curt. L'Ajuntament de Tarragona vol que la intensa difusió del seu patrimoni que es fa durant aquells quinze dies s'allargui la resta de l'any. Per això ha organitzat la segona edició del que s'ha batejat com a Història viva: una programació d'activitats culturals centrades en la reconstrucció del món romà, que es realitzaran en diferents espais patrimonials, entre el 12 de juliol i el 31 d'agost. Hi haurà una trentena d'activitats, tan nocturnes com de dia, al circ, l'amfiteatre, el Pretori, el Passeig Arqueològic, el Fòrum de la Colònia i el Pont del Diable. D'altra banda, enguany per primera vegada, els restaurants de l'associació Tàrraco a Taula, que ja col·laboren tradicionalment amb Tàrraco viva, també oferiran menús inspirats en la cuina romana.