Fante i la política d'autor
El resultat
de 1984 és
un catàleg coherent
Una de les característiques que fan que Edicions 1984 sigui especialment atractiva per a la nostra cultura és la política d'autor. I no ho dic exclusivament amb els escriptors que han funcionat en els punts de venda, sinó amb la incorporació al catàleg d'obres que fan avançar la cultura. Podríem parlar del cas paradigmàtic de Hans Fallada, narrador alemany, clàssic del segle XX i de qui han publicat quatre volums extensos, però també d'autors vius com el novel·lista egipci Alaa al-Aswani i dels pensadors Loïc Wacquant i Michel Onfray. N'hi ha d'altres. Tot i les dimensions petites de l'editor, el segell demostra que hi ha algú darrere, comparteixis o no els seus gustos literaris.
Edicions 1984 no va a les palpentes, sinó que, quan aposta per una firma, l'acompanya, independentment del compte de resultats i la immediatesa del nostre mercat, bastant atípic i bombardejat. El resultat és el catàleg, perfectament coherent i de fons, en els diferents gèneres que conrea. Quan van decidir recuperar el modernista Juli Vallmitjana van publicar set volums, entre aquests, dos de dedicats al teatre complet, una gesta.
Una altra de les incorporacions notables és la del nord-americà John Fante, que alguns coneixen com el mestre de Charles Bukowski. Pocs mesos després de presentar Plens de vida, ara li ha tocat el torn a La germandat del raïm, també en bona traducció del poeta Martí Sales. Mort el 1983, Fante és un dels millors cronistes de Los Angeles de la segona meitat del segle XX, on la bogeria forma part de la vida quotidiana. Fante és intel·ligent i de bon llegir.